Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

17 de juny de 2016
0 comentaris

CALVARI BAIXET DE XÀTIVA

“Els carrerons de Xàtiva són molt plàcids per al passeig. Entre les seves cases netes i endreçades discorre en aquesta llera urbà una suau corrent d’assossec. Hi ha tranquil·litat al rierol i hi ha espai lliure a les voreres “. Escrivia Luis B. Lluch Garín a Las Provincias el 6 agost 1978.

És als carrers moros del Raval, protegits pels llenços de la muralla i els penyals del turó sobre el qual s’alça la que va ser presó d’estat de la Corona d’Aragó i plaça més forta del Regne de València.

I allà, a la falda de la muntanya envoltada pel calvari s’alça l’ermita, l’origen “s’ignora per
haver estat abrasat el seu arxiu [de la parròquia Sants Joans] en l’incendi de 1707 “(Diccionari Madoz). Posteriorment va ser restaurat el 1980. Aquesta es troba protegida pel tancat de paret blanca amb gelosies, accedint a través de dues portes de ferro. Les vint estacions conviden a contemplar els camins
de dolor de Jesucrist o via crucis, la Mare de Déu i Sant Josep, protegits dels raigs solars pels xiprers i oliveres. Aquestes són blanques de dos cossos amb teuladell piramidal rematat per una creu de ferro.

L’edifici és blanc, amb porta recta, panell ceràmic del davallament, òcul o finestra circular, frontó triangular rematat per l’espadanya amb teuladell, creu i campana de 19 kg. fosa per Rosses d’Atzeneta a 1955 (campaners.com). L’interior és de nau única amb “altar en forma de nínxol que alberga una gran creu moderna negra “(Lluch Garin).
Lectura: Joel 3


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.