Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Quan el pati està com està, i tot es veu negre, i Un nota que li falten les forces, hi ha qui diu que anar de compres o a la perruqueria ajuda, no sé si a Un mateix o si al creixement econòmic.

 

Jo prefereix acostar-me a la mar i seure a la voreta. De moment em va bé: torne carregada d’energia positiva. Potser quan divise torres petrolíferes entre les ones i la ratlla blava deixe de ser un remei efectiu.

Quan no es pot baixar a la mar, Un pot concentrar-se en fer una respiració relaxant, lentament i en silenci, relaxant a poc a poc cada part del cos, per acabar deixant la ment en blanc; a mi no em funciona, acabe més nerviosa encara perquè no sé com  buidar la ment del pensament de que necessite buidar-la i no sé com fer-ho. Llavors es pot fer tot el contrari: posar música a tope de volum, i bramar una estona.

 

Aquesta cançó és fantàstica per a això últim: oblides la Merkel i la prima de risc, la Lagarde i el remordiment d’arribar a ser vell, Rajoy i tota la seua panda que aprofiten la crisi per privatitzar-nos la vida, Bankia i les indemnitzacions, Blasco i els seus amics blancs encorbatats, Dívar i la hipocresia social, les religioses i els bebés furtats, el Bauzà de mar enllà i el plurilingüisme de terra endins, les boques silenciades per voler reclamar drets, l’incendi provocat a Llocnou-Terrateig,…

i recordes que, com l’arbre enmig de la tempesta, necessitem el coratge de seguir perquè hi ha tot un futur per començar, i que encara som una història per guanyar, un poble per construir, a tots els nivells. 

Així que, volum a tope, i a bramar, mentre es fa el sopar, o mentre canviem el món.