Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
17 de febrer de 2009
0 comentaris
BOLBAITE
Sant Aleix de Falconeri i Sant Ròmul
Situat a la Canal de Navarrés, a la conca del riu Sellent. La superfície del terme és ondulada, i s’eleva d’est a oest des dels 250 metres als 600. Les altures principals són: Las Contiendas, amb 606 i la Balsilla amb 358. El riu Sellent naix en aquest terme, i s’anomena en principi amb el nom de Maresma o de Bolbaite; segueix la direcció oest-est i després gira cap al sud, passant pel poble fins a internar-se al terme de Xella. Un terç de la superfície del terme està poblat per pins i pasts. Es reguen els seus bancals amb les aigües del manantial de les Fonts. El poble està edificat sobre un xicotet pujol que li fa de seient, a la part més alta del qual es troben les ruïnes d’un castell que va ser palau senyorial de la noble família valenciana de Pardo de la Casta. La població ha romàs en constant augment fins a mitjan segle XX, que ha començat a descendre paulatinament. Actualment té uns 1.500 habitants. La parròquia té per titular a Sant Francesc de Paula i pertany a l’Arxiprestat d’Énguera-la Canal de Navarrés.
S’han trobat restes prehistòriques en la partida de la Marjal, contigua a la del mateix nom del terme de Navarrés. Es coneixen uns soterraments de l’edat del Bronze Valencià en l’Alt de les Forques i s’han trobat ceràmiques fetes a mà, possiblement de la mateixa cultura, en la Coveta Silvestre. De l’època romana s’han trobat monedes imperials, entre aquestes una de temps de l’emperador Claudi (41-45) i una altra de Didi Julià (41-54).
D’origen musulmà, Pasqual Massana posseïa el lloc en 1394. La baronia de Bolbaite pertanyé als Marrades des de 1433. Durant el segle XVI els seus senyors feudals foren successivament les famílies Cavanilles, Pardo de la Casta, Fernández de Córdova, Santi de la Rovere i Manfredi. Després de l’expulsió dels moriscos, en 1609, quedà el lloc despoblatr, en repoblar-se, en 1612, es donà a cada un dels nous habitants certa porció de terreny.
Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, pertanyé a Xella, fins 1535, en què s’erigí en parròquia. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera constava de quatre famílies de cristians vells i 80 de cristians nous. L’actual temple parroquial és d’ordre compost.- La primitiva imatge del titular, a qui se li professa gran devoció, és obra de Nicolau de Bussi. Se li celebren festes el diumenges després de la Pasqua de Resurrecció.
PD: Agraïsc el text de’Arturo Llin Jàfer, de l’ALELUYA.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!