Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Del número de SAÓ corresponent al mes de febrer us penge l’article del monjo i amic de Montserrat Josep Miquel Bausset. 

BISBES NACIONALISTES?

Amb motiu del nomenament del bisbe José Ignacio Munilla com a nou pastor
de l’Església de Donòstia, ha tornat a sorgir la polèmica sobre bisbes
nacionalistes (o no) al País Basc. Una part de l’opinió pública espanyola ha
aplaudit aquest nomenament, perquè diuen que Munilla no és nacionalista, i això
serà bo per a Euzkadi, en contraposició als anteriors bisbes bascos, José Mª
Setién i Juan Mari Uriarte, que sí que eren nacionalistes.

Cal dir que els bisbes Setién i Uriarte, tan injustament vilipendiats
per una part de la societat espanyola (tant de dreta com d’esquerra!) mai han
amagat el seu sentiment de pertànyer al poble basc. Sempre han viscut arrelats
a la terra i a la cultura que els acull, cosa que hauria de ser ben normal (O no
és normal que els bisbes de Salamanca, Burgos o Màlaga estimen les tradicions i
la llengua dels seus diocesans?)

Són nacionalistes els bisbes Setién i Uriarte? Clar que ho són! Però,
que els cardenals Rouco, Garcia Gasco o Cañizares no són també nacionalistes?
Naturalment que sí!! La diferència només està en que els bisbes Setién i
Uriarte són nacionalistes bascos i els cardenals Rouco, Garcia Gasco i
Cañizares són nacionalistes espanyols. I tan legítim és sentir-se nacionalista
basc (o català o valencià) com nacionalista espanyol! El que no entenc, és el
retret que s’ha fet als bisbes Setién i Uriarte pel fet de ser nacionalistes
bascos, quan no s’ha fet mai aquest mateix retret als bisbes que són
nacionalistes espanyols. Perquè, quina mena de nacionalisme defensava el
document de la Conferència Episcopal
Espanyola “Orientaciones morales ante la
situación actual de Espanya”, del 23 de novembre de 2006? En l’apartat “Nacionalismos y exigencias morales”,
després d’admetre que l’Església reconeix, “en
principio” la legitimitat de les posicions nacionalistes que pretenen
modificar la unitat política de l’Estat, el document presentava aquesta “perla”:
“Si la coexistencia cultural y política
ha producido un entramado de relaciones, (entre els pobles d’Espanya) ¿que razones justifican la ruptura de estos
vinculos? I els bisbes que, naturalment defensaven un nacionalisme espanyol
per reforçar les seues opinions, utilitzaven les paraules del papa Joan Pau II
als bisbes italians: “Hemos de superar
los peligros del separatismo con amor a la pròpia nación” No és això una
prova del nacionalisme espanyol, i per tant de l’existència dels bisbes
nacionalistes espanyols?

Una part de la societat espanyola no vol que els bisbes bascos siguen
nacionalistes. Però sí que accepta com a normal, bisbes nacionalistes
espanyols! Perquè no ens enganyem: tothom és nacionalista! Tothom sent com a
pròpia una bandera, un territori, unes tradicions, una terra, una cultura, una
llengua. I si no, que ho pregunten als aficionats al futbol, quan ixen al
carrer amb banderes espanyoles quan guanya la selecció espanyola!! O als qui,
amb banderes espanyoles també, van participar el diumenge 27 en la missa de les
famílies a Madrid! O és que la bandera espanyola no aplega els nacionalistes espanyols?
Tothom és nacionalista!! I diria que encara són més nacionalistes, els qui repetidament
diuen i presumeixen de no ser-ho!

O no era també una posició nacionalista espanyola, l’Instrucció “Valoración moral del terrorismo en Espanya”
del novembre de 2002? Només uns paràgrafs d’aquesta Instrucció, ja mostren ben
clarament quin nacionalisme propugnaven els bisbes: “Las naciones no gozan de un derecho absoluto a decidir sobre su propio
destino…. resulta moralmente inaceptable, que las naciones pretendan unilateralmente
una configuración política de la propia realidad y, en consequencia, la
reclamación de la independencia en virtud de su sola voluntad” I
continuava: “En consequencia no es moral
qualquier modo de propugnar la independencia y la creación de un nuevo
estado….poner en  peligro la
convivència de los espanyoles, negando unilateralmente la soberania de España,
no seria prudente ni moralmente aceptable….pretender unilateralmente alterar
el ordenamiento jurídico es inadmisible. Es necesario respetar y tutelar el
bién común de una sociedad pluricentenaria” No és això (torne a repetir-ho)
una bona prova del nacionalisme espanyol, i per tant dels bisbes nacionalistes
espanyols?

Amb malícia, alguns mitjans de comunicació han acusat els bisbes Setién
i Uriarte pel fet de ser nacionalistes bascos, de ser gairebé aliats d’ETA,
quan no solament mai han justificat la violència etarra, sinó que l’han
condemnada reiteradament!  Quan el bisbe
Setién va apostar pel diàleg per acabar amb ETA, gairebé el van crucificar!
Però paradoxalment, no he sentit cap veu en contra (pel que fa als que van
criticar al bisbe Setien) en referència al cardenal Darío Castrillón, que
intenta gestionar un trobament amb Alfonso Cano, lider de les FARC, per iniciar
un procés de pau!! Diàleg sí o no? A Colòmbia sí, però no al País Basc?

Convé tindre un bisbe nacionalista? Però, és que hi han bisbes no
nacionalistes? Si Setién i Uriarte són bisbes nacionalistes, també ho és  el nou bisbe de Donòstia Jose Ignacio Munilla!  Com ho són els cardenals Rouco, Cañizares o
Garcia Gasco. Per tant, seria bo no utilitzar l’acusació de bisbes
nacionalistes, d’una manera despectiva,  només per a desqualificar uns bisbes. Perquè no
ens enganyem: tots els bisbes són nacionalistes! No només Setién i Uriarte!!!                                                                

                                                  Josep Miquel Bausset,  Monjo de Montserrat