Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juliol de 2013
1 comentari

Bernabé Dalmau: “He sentit a dir que el Papa es posa la boina i surt a prendre cafè” Entrevista a l’autor del llibre ‘Les floretes del papa Francesc’, monjo de Montserrat JOAN SERRA (ARA.CAT)

En un temps rècord, fruit d’un treball acurat i diligent, Bernabé Dalmau ha disseccionat el pensament del papa Francesc. Escriu que per conèixer com raona el pontífex argentí “no cal esperar el seu decés o la seva renúncia”.

Diu al llibre que Francesc és una “alenada d’aire fresc que travessa l’Església”. Fins a quin punt?

Un nou papa sempre representa un canvi i el fet que vingui de Buenos Aires és un element afegit. És americà, i a l’Amèrica Llatina hi ha gairebé la meitat dels catòlics dels món. Això representa recentralitzar l’Església, amb una perspectiva més universal. Els primers senyals de Francesc indiquen una manera de fer, de senzillesa i d’apropament a la gent. És el concepte que els capellans han de fer olor d’ovella.

Com a arquebisbe de Buenos Aires, anava en metro i vivia en un apartament modest.

He sentit a dir que hi ha dies que es posa la gavardina negra i la boina i surt a prendre cafè amb els amics argentins. No sé si ho fa gaire sovint o si és més aviat una llegenda urbana. Però el veig capaç de fer-ho. Això d’allotjar-se a la residència Santa Marta creia que duraria poc, però veig que s’està allargant.

Amb les reformes que s’esperen al Vaticà, el Papa decebrà?

Decebrà els que esperin gestos espectaculars, i també pot decebre els que esperen canvis mediàtics, en aspectes com el sacerdoci femení, la moral sexual o el celibat dels preveres, que no crec que modifiqui. Potser en algun debat farà algun pas més, com en l’admissió a la comunió dels divorciats tornats a casar. Un altre punt que pot descol·locar molta gent: la manera de veure el sacerdot. Està fent doctrina sobre com ha de ser el capellà, per exemple, quan parla d’anar a les perifèries. Veu el sacerdot com el missatger de l’Evangeli predicat amb el testimoni i el convenciment. Això desarma una visió del sacerdoci clerical, de funcionari del que és sagrat. Homes que no es veuen funcionaris sinó que treballen, aquest és el perfil que vol el Papa.

Escriu que en el celibat “no s’aparta ni un mil·límetre del Vaticà II”.

La seva visió del capellà és la d’un missioner i no la figura d’un capellà estable que ofereix uns serveis de culte. Hi veu un home que té unes conviccions i que sent una missió de transmetre un missatge, un home lliure al servei de la causa. El clergat casat que hi ha a les Esglésies d’Orient o a l’anglicanisme, per naturalesa ha de respondre a la figura d’una persona estable, perquè ha de sustentar la seva família i el bisbe no en pot disposar. Aquesta visió és la que el Concili Vaticà II va donar per suposada, que a l’Església llatina els capellans són cèlibes. No crec que Bergoglio ho canviï.

Sobre la xacra de la pederàstia, Bergoglio havia afirmat que “mai s’ha de fer els ulls grossos”.

Hi ha gent que té la impressió que Benet XVI va plegar perquè havia fracassat. No ho veig així. Va plegar perquè tenia una edat que no li permetia afrontar determinats reptes per la seva naturalesa física. El papa Benet XVI, tant en el tema econòmic de la banca vaticana com en el de la pederàstia, va destapar l’olla. I això facilita poder-hi entrar a fons.

¿És adequada l’etiqueta d’obert en matèria social i de conservador en la moral? És justa?

Se li aplica aquesta etiqueta perquè, en matèria social, té gestos de simplicitat i d’acostar-se als pobres. En matèria moral hi ha uns límits que l’Església, sigui el papa que sigui, no pot transgredir. En experiments d’embrions hi ha uns límits, posem per cas en la clonació humana. En el tema de l’avortament passa el mateix. Pot semblar més o menys oportú si en un país determinat es despenalitza, però la visió del respecte a la vida humana difícilment canviarà amb un nou papa. En això, Francesc conservarà l’etiqueta de conservador en la matèria moral. Em pregunto, però, per què en qualsevol decisió que prenia Benet XVI se li trobaven pegues i en canvi a Francesc, que ha fet algunes declaracions que podrien ser polèmiques, no se’l titlla de carca.

Parlem de la relació amb els Kirchner. A l’Argentina, Bergoglio es va oposar als canvis legislatius en relació al matrimoni homosexual.

Ell, veient les necessitats de reforma social, considerava cortines de fum que es tractessin aquests temes per tapar altres prioritats dels argentins. Ara bé, Cristina Kirchner va ser la primera mandatària que el va visitar al Vaticà. Però és lògic. Imaginem-nos què passaria si fessin un papa català. Tot serien petons i abraçades. Diuen que ara a l’Argentina la gent va més a missa, una qüestió que troba ridícula.

¿El paper durant la dictadura argentina és una taca en el seu expedient?

Durant la dictadura, ell era provincial jesuïta. Es devia trobar en una posició bastant delicada, perquè és molt conciliador, però segur que tenia jesuïtes més radicalitzats. Tanmateix, dir que Bergoglio en l’etapa de Videla era un contemporitzador em sembla buscar-li excessivament les pessigolles. No ho veig així. Les acusacions sobre aquest tema van començar a sortir de certs diaris de l’Argentina, però l’opinió pública mundial no tenia situat el cardenal de Buenos Aires com un col·laboracionista del règim.

PD: La imatge és de:  http://www.easydiplomacy.com/factsheet/factsheet-vaticano/udienza-del-mercoledi/


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Referent a l’afirmació “El clergat casat que hi ha a les Esglésies d’Orient o a l’anglicanisme, per naturalesa ha de respondre a la figura d’una persona estable, perquè ha de sustentar la seva família i el bisbe no en pot disposar”, entenc que en Bernabé Dalmau és de la opinió que el bisbe ha de ser una persona soltera. Això contradiu el text bíblic de 1a Timoteu 3:2, 4: “Cal, però que el bisbe [el dirigent d’una comunitat] sigui irreprotxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar, […] Que sàpiga dirigir bé la pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat.” [El remarcat és meu. Fonts: “La Bíblia del 2000”, “Santa Biblia. Revisió 1977 de la Reina Valera].

    Pel que fa a la figura del papat, no vull comentar res perquè crec que ja sap voste el què jo penso. Pel que fa al Papa Francesc, el Vaticà ha jugat bé la seva carta: un èxit mediatic (s’ha possat a la butxaca la gran majòria dels medis d’informació i comunicació -medis de creació d’opinió-… fins i tot dirigents evangèlics! [pastors aquests majoritariament argentins]); i voler parar la “espantada” de feligressos que sofreix l’Església catòlica apostòlica i romana a Amèrica central i del sud “a mans” de moviments evangèlics (pentecostals, principalment). En resum (i sense voler faltar el respecte a ningú: sols és una constatació personal), un exemple de la política jesuítica i els seus llargs i extessos tentacles.

    Atentament (i espero i desitjo que estigui recuperat del tot)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.