Municipi
situat a la costa, al nord de la serra de Bérnia, en una xicoteta prominència
que domina el mar. La superfície és molt ondulada i muntanyosa, entrant en el
terme els vessants nord de la serra de Bérnia. Les altures principals són:
Tossal del Perdigó, amb 355
metres; Tossal del Moro, amb 393; Serrallar, amb 483; i
el vèrtex geodèsic de tercer ordre de Cau, amb 724 metres. La costa
s’estén quatre quilòmetres, amb les
cales de la Fustera
i les Bassetes. L’economia històricament es basà en l’agricultura i la
ramaderia. A la meitat del segle XX destacà per la puixança de la indústria del
moble, que ha mantingut un creixement lent, però constant. Actualment la
población té uns 12.000 habitants. La parròquia està dedicada a la Puríssima Concepció
i Sant Pere Apòstol i pertany a l’Arxiprestat de “Sant Vicent de la
Font Santa”.
En
el seu ample terme municipal hi ha vestigis d’haver estat poblat a l’Edat de
Bronze. També existeixen al Morro de la francesa pintures rupestres pertanyents
a l’art llevantí. La toponímia ens informa de certa presència islàmica: Ben Issa, Benimallunt, Ràpita, Alfama, Mesquita, entre d’altres. Encara després de
la fundació del Regne continuà essent majoritàriament musulmana, encara que
estava dispersada per caserius del terme. Durant els segles XV i XVI sofrí
constants atacs des del mar pels pirates berberiscos. El casc urbà seria alçat
pels cristians per al seu emplaçament. En 1381 hi havia 56 cases de cristians,
que es convertiran en 71 en 1409. L’evolució general de la población va ser de
continu creixenment fins l’actualitat. En el carrer principal destaquen la Llotja i l’antiga casa dels
Torres-Ordunya.
Es
desconeix l’origen de l’església. S’erigí en rectoria de moriscos en 1535. En
1901 començà a construir-se un nou temple parroquial, d’estil neogòtic i de
gran capacitat, va ser inaugurat en 1929, per la seua bellesa artística se
l’anomena “la Catedral
de la Marina”.
Es venera per patrona la Puríssima Xiqueta,
a qui professen gran devoció, dita imatge és una xicoteta taula en pintura,
envoltada dels atributs que solia pintar Joan de Joanes, a qui se li atribueix
l’autoria. Se celebren festes la darrera setmana d’abril. Compten amb ermites
dedicades a Sant Vicent Ferrer, Sant Jaume, Santa Anna, Sants de la Pedra, Abdó i Senén, i Santa
Bàrbera. En 1612 fundaren els franciscans recoletos un convent, que encara
existeix actualment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta esglèsia, sí. Puixança econòmica a començaments dels segle passat?
Benissanet. La Puríssima xiqueta, quina manera més tendra i familiar de parlar de la Concepció…