Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
BENIOPA
Poble
que pertany actualmente al municipi de Gandia, es troba al nord-oest de la
capital municipal, amb la qual forma un nucli urbà. Va ser municipi independent
fins 1965. Ha
experimentat un creixent augment de la població en les darreres dècades. Actualment
té uns 5000 habitants. La parròquia té per titular Santa Maria Magdalena i
pertany a l’Arxiprestat del “Sant Duc”.
De
la remota antiguitat del territori de Beniopa són destacables les restes de l’època
eneolítica trobats a les Coves del Pastor i en la Coveta Zacarés que conté un
interessant soterrament col.lectiu. Beniopa va ser als seus orígens una
alqueria musulmana. En la Crònica
de Jaume I es narra que uns dos mil musulmans es reuniren en aquesta alqueria
per tal de fer front a un dels capitans del Rei Conqueridor. De les seues cases
i heretats es feren moltes donacions als anys 1248 i 1249. Entre aquests foren
agraciats: Arnald Ruisec, Garcia Lopes de Roda, Guillem Banderes i Bertran de
Claustre. En una donació feta el 6 de juny de 1323, pel rei Jaume II el Just, a
l’infant Pere es va incloure aquesta alqueria. El 2 d’abril de 1437 adquiriren
la seua jurisdicció els jurats de Gandia, passà a ostentar el seu senyoriu el
duc de Gandia.
En
1535, quan era Arquebisbe de València, Jordi d’Àustria, en l’arranjament
parroquial que es va dur a terme per a la millor atenció dels nous conversos es
va constituir com a rectoria de moriscos, es va desmembrar de Gandia, tenia en
aquell moment 71 cases habitades per cristians nous, i se li van afegir com annexos
Alcodar i Benicanena, avui dia despoblat. Va ser escenari de desvetlaments apostòlics
del venerable Joan Baptista Anyés i altres missioners en el seu treball per tal
d’atreure a la fe catòlica els moriscos.
La
primitiva església es va construir al solar de l’antiga mesquita, de la qual no
queda cap rastre; al seu emplaçament s’han construït diversos habitatges. L’actual
temple parroquial, fruit de la tasca del pàrroc En Vicent Marín, construït
entre 1804 i 1837, és molt espaiós, amb creuer i claustre. Són notables quatre llenços,
atribuïts al pare Nicolau Borràs, que representen miracles eucarístics,
procedents del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. També posseeix altres
objectes de valor artístic procedents de l’esmentat convent.
PD: Com sempre que escric sobre els nostres pobles, agraesc la tasca de ALlCh, d’ALELUYA. La imatge és de la xarxa i correspon a la benedicció dels animales el dia de Sant Antoni Abat a la parròquia de Beniopa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit aquest post sobre Beniopa, i no saps quina alegria he tingut. Mon avia era de Beniopa, en va sortir amb 7, 8 o 9 anys, no ho sé ben bé. Va viure tota sa vida a l’Empordà, i crec que mai més hi va tornar. Però sempre parlava de Beniopa, a prop de Gandia…