Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Continuant amb aquests sèrie cultural de pobles i parròquies de l’Arquebisbat de València avui li toca el torn a Beniopa i Benipeixcar.

BENIOPA. Nucli urbà que forma part del municipi de Gandia al nord-oest de la ciutat. Va ser incorporat a Gandia l’any 1965. La seua economia es basa en l’agricultura. Ha experimentat un notable creixement la seua població a partir de 1940. Actualment té uns 5.000 habitants. la seua parròquia està dedicada a Santa Maria Magdalena i pertany a l’Arxiprestat del Sant Duc.
Des de temps remots estigueren habitats aquests indrets. S’hi han trobat restes de l’època eneolítica en les Coves del Pastor i en la Coveta Zacarés que conté un interessant soterrament col.lectiu. En els seus orígens Beniopa fou una alqueria àrab. El seu nom ja consta en el Llibre del Repartiment del rei Jaume I. Des del segle XIV pertanyé al ducat de Gandia. En 1533 es convertí en una rectoria de moriscos. De la seua primitiva església, edificada sobre la mesquita musulmana, no existeixen vestigis. L’actual temple fou construït, gràcies a l’interés del seu capellà, En Vicent Marín, des de 1804 a 1837, és molt espaiós, amb creuer i claustre. Posseeix quatre llenços, atribuïts al P. Borràs i altres objectes, procedents de l’extingit Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

BENIPEIXCAR. Poble situat al sud-oest de Gandia, la seua capital municipal, amb la qual forma unh sol nucli urbà. En 1962 perdé la seua independència en ser absorbit per la ciutat de Gandia. L’agricultura és la base de la seua economia, es conreeen principalment cítrics i hortalisses; són regades amb les aigües de la sèquia del Vernissa. En aquestes darreres dècades ha experimentat un notable creixement la seua població, actualment té uns 10.000 habitants. La seua parròquia té per títular Sant Cristòfol i pertany a l’Arxiprestat del Sant Duc.

En temps dels àrabs era una alqueria situada a la vall de Bairén, que el rei Jaume I donà, el 21 de setembre de 1240, a Jaume de Mora i el 6 de juny de 1323, el rei Jaume II la concedí a l’infant Pere. El 23 de maig de 1407, la posseïa el duc de Gandia, que la va donar al seu nét Hug de Cardona, i en 1484 l’adquirí Maria Enríquez, esposa de Pere Lluís de Borja, amb la qual cosa el senyoriu passà al duc de Gandia. En 1535 es desmembrà del Real de Gandia, de la qual era annex, i es constituí en rectoria de moriscos, tenia aleshores 50 cases habitades per cristians nous. En 1609 l’habitaven 90 famílies de moriscos. Durant un temps estigué annexionada a Benirredrà i després fou incorporada al Real de Gandia, de què se separà, en ser erigida en parròquia, el 29 de desembre de 1953. Celebra festes al seu titular, Sant Cristòfol, la Mare de Déu dels Desemperats i el Crist de l’Empar la darrera setmana de setembre.