Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de novembre de 2008
0 comentaris

BENIMUSLEM

Municipi situat a la ribera esquerra del riu Xúquer. La superfície del terme és completament plana. El riu Xúquer serveix de límit pel sud i sud-oest. Durant el segle XX la població ha augmentat paulatinament, encara que en aquests darrers anys s’ha notat certa regressió. Actualment té un poc més de mig millar d’habitants. La seua parròquia té per titular la Puríssima Concepció de Maria i pertany a l’arxiprestat de la Immaculada Concepció de Maria.

Va ser un alqueria musulmana, de què el rei Jaume I, el 9 de maig de 1244, donà cases i terres a Gregori de Calataiud i el 18 de juny de 1459 el rei Jaume II el Just a Vidal de Trulio. L’1 de juny de 1459 el rei Jaume II el Just dona aquest indret a perpetuïtat a Lluís de Castellví i el 23 de maig de 1473 li donà el títol de baró a Pere de Castellví, fill de l’anterior, i passarà després a pertànyer a la família dels Pertusa, a qui per danys que sofriren per l’expulsió dels moriscos en 1609, el rei Felip III el 12 de febrer de 1615 els va lliurar totes les terres que tenien aquells al terme d’Alzira. La baronia va ser en 1620 vinculada a Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Muños, baró de Benidoleig i Forna; el 4 de març de 1653 va ser venuda a Beltran Julià, cavaller de Montesa. Posteriorment passà als Escals, Falcó i Rodríguez de la Encina, barons de Santa Bàrbera. El 23 de desembre de 1845, per Reial Ordre, s’agregà al seu municipi el lloc de Pujol. Encara es conserven algunes restes del castell que hi havia en aquest indret.

En un principi Benimuslem pel que fa a l’aspecte eclesiàstic pertanyé a la vicaria perpètua d’Alzira. En 1535 va ser erigida com a rectoria de moriscos i en 1608 va ser creada com a parròquia amb plena autonomia, tenia aleshores 37 cases habitades per moriscos. Se li annexionaren els caserius de Toro, Pujol i Mulata. A Toro hi havia una església amb l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu, on es deia la segona missa. El campanar es començà a construir en 1830 i trigà diversos anys a concloure’s les obres. Se celebren festes a la titular la Puríssima Concepció, als patrons Sant Roc i Sant Josep i al Crist de la Salut, a qui se li professa gran devoció.

PD: Done les gràcies pels apunts a ALlCh, de l’ALELUYA. I recorde N’Antoni Sanchis, capellà -alemenys si no l’ha jubilat ja- d’aquest poble els darrers anys, pel seu llibre que va llegir amb veritable passió. I li vull agrair des d’ací, quan era capellà de l’Hospital Provincial de València, les deferències que va tenir amb ma mare en la seua estada arran d’una operació de pit. I també vull recordar que va ser el primer capellà que vaig escoltar, al meu poble, predicar un Novenari al Crist de la FE per allà els anys 70. Moltes gràcies, Antoni. 
 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.