Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
BENIMODO I PINTARRAFES
de Benimodo) que, prompte, li arribaria el torn al seu poble. Avui és el dia.
superfície del terme és plana, un poquet ondulada per l’oest dels Tossals de la Vaquera. Per Reial
Ordre de 1855 se li va agregar la partida de Rosaleny, un enclau que es
troba envoltat dels municipis de Guadassuar, Massalavés, Alzira i Alberic, on
hi hagué un poblat musulmà i on naix el riu Verd. La rambla Seca travessa el
terme pel nord del poble. Aquest es troba situat al marge dret de l’esmentada
rambla. La población ha augmentat notòriament en aquesta darrera centúria.
Actualment té un poc més de 2.000 habitants. La seua parròquia té per titular la Puríssima Concepció
i pertany a l’arxiprestat de Carlet.
El poble era una alqueria àrab. El rei Jaume I
la va donar a Pere de Montagut en 1238, qui va deixar que els musulmans seguiren
habitant el poblat. Passà després a la família Vilanova que el va vendre, juntament amb Carlet, a la ciutat de València. El 19 d’agost de 1375 va ser comprat per
Gonçal de Castellví, i continuà el seu senyoriu en els seus successors. Durant la
guerra de les Germanies va ser saquejada pels agermanats d’Alzira en 1522. En
1609 estava habitat per 150 famílies de moriscos.
Benimodo en 1535 va ser erigida en rectoria de
moriscos, desmembrant-se de Carlet. L’església es va construir sobre el solar
de l’antiga mesquita i es va dedicar a la Puríssima Concepció,
però com el temple resultava xicotet per a les 100 famílies de cristians que
habitaven el poble, en 1574 es manà tirar-lo a terra i edificar-ne un altre de
més ample al mateix lloc. En 1954 es va restaurar. Compta amb una ermita
dedicada al Crist de l’Agonia, se celebren festes al patró Sant Felip Benici,
el mateix que als Sants Bernat i les seues germanes, Maria, Gràcia i a la Divina Aurora, entre el 17 i el
25 de setembre.
PINTARRAFES era un poblat àrab, que segons la tradició estava prop de Carlet, i no lluny de Benimodo, allí es trobava el Palau d’al Manssur.
El seu germà el príncep Ahmet Ibn al Manssur en un viatge en passar pel
Monestir Cistercenc de Poblet, en 1156, es convertí al cristianisme i es va fer
monjo prenent el nom de Bernat. En 1181 tornà a les terres valencianes. El seu
germà li va prohibir de predicar l’Evangeli. Convertí les seues germanes, Maria
i Gràcia, i sofriren tots tres martiri el 21 de juliol de 1181. A Pintarrafes hi ha
una ermita que recorda els sants germans Bernat, Maria i Gràcia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benimodo, poble antic
& muralles de llicsons:
pensan’-se qu’era Madrið
i és un niu de gafarrons!
Per cert, l’âtre dia vaig sentir dir-li Benimo’, igual com Benisso’…
també l’anomenen riu dels Ulls a alguns pobles de la ribera, pels ullals del que naix
salut mestre!
Roger
hahahha tonet de benimodo,si tindre fans i tot,hahhaha
sas com es diu el gentilisi?…com diu en la viquipedia eixa,benimodi…pero d’aixo res, es cuquello de tota la vida
xe moltes gracies de veritat per tot,i pel calendari i la sorpresa,:)
UN ABRAÇ MOLT FORT
ADEU