Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi
situat al centre de les Valls o la
Vall de Segó. La superfície del terme és muntanyosa per
l’oest i plana a l’est. Les altures principals pertanyen als monts de Romeu i
són: La Rodana,
de 194 metres;
l’Eixeve, de 339; i la Creu,
de 346. El poble està situat en terreny pla, forma un sol nucli urbà amb la
vila de Faura. Aquesta proximitat donà lloc que el 2 d’octubre de 1884 es
constituira el municipi Vila de la
Unió, integrat per Faura i Benifairó de les Valls, que quedà
dissolt el 1906. La població ha augmentat notablement a causa de l’extensió del
regadiu, actualment té prop de 2.000 habitants. La parròquia té per titular
Sant Gil Abat i pertany a l’Arxiptrestat de la Baronia-Les Valls.

La
troballa d’un tros de pedestal d’estàtua i d’una làpida romana, fan sospitar en
l’existència d’una vila que compartí la grandesa de la proximitat de Sagunt.
Els moros denominaven aquest indret Benifauró, del nom Fauró, va ser
probablemente el resultat de la fusió de diverses alqueries contrafortants. El
30 de març de 1394 comprà la jurisdicció d’aquest lloc Bernat Vives de Canyamàs
amb els de Santa Coloma de Quart, la Garrofera i els Frares, a la família del qual
pertanyé el senyoriu fins principis del segle XVII. Durant l’època foral pertanyé
a la demarcació de Morvedre. Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, quedà
pràcticamente despoblat. Joan d’Alpont, baró del lloc, segons consta en un text
del 28 de desembre de 1610, prengué la iniciativa de repoblar-lo.

En
1536 s’erigí Benifairó com a parròquia independent amb l’advocació de Sant Gil,
i es desmembrà de la vicaria de Sagunt. Constava aleshores de 45 cases de
cristians vells i 25 de conversos. Té una ermita del segle XVIII en què es
venera la Mare
de Déu del Bon Succés. Celebra festes patronals al titular, Sant Gil, al Sagrat
Cor de Jesús i a la Mare
de Déu del Bon Succés.

Faura,
en un principi pertanyé a la jurisdicció de Sagunt. En 1473 es constituí en
senyoriu pel rei Joan II, que el donà a Pere Raimon de Montsoriu. En 1647 el rei
Felip IV el transformà en comtat, i passà després a la família dels Vives de
Canyamàs, que el va possseir, juntament amb Benifairó, fins la supressió dels
senyorius en 1814. Té uns 2.800 habitants. La parròquia està dedicada als Sants
Joans i pertany a l’Arxiprestat de la Baronia-les Valls.

PD: Demane que llegiu també l’anterior post. Gràcies.