Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 d'octubre de 2008
3 comentaris
BENIFAIÓ D’ESPIOCA
Situat al sudoest de l’Albufera, al límit de l’Horta de València i la Ribera. La superfície del terme és completament plana, està drenat pels barrancs del Corral de Gadea, del Motorro i de la Berenguera: hi ha diverses fonts, anomenades: Sexena, Carrasca, Torre i Mussa, noms que segurament deriven d’hereus o poblats habitats en temps antics pels moros, com ho testimonien alguns vestigis de fonaments o pedres llaurades en aquests indrets. La població ha experimentat en aquests darrers anys un notable creixement, tenint actualment un poc més de 12.000 habitants. La vila està situada a la dreta de la carretera de València a Xàtiva per Alzira. La parròquia té per titular l’Apòstol Sant Pere i pertany as l’Arxiprestat d’Els Trullars.
Al terme s’han trobat dades històriques que es remunten als inicis de l’Edat dels Metals: són unes restes eneolítiques que aparegueren a les Sitges de la Paridera. De l’època romana abunden les troballes de monedes, ceràmiques, sepultures i necropòlis de dates tardanes. La població és d’origen musulmà. En 1304 pertanyia a Bartolomé Torres i en 1338 a Pardo de la Castra. El 5 de novembre de 1348 comprà l’indret Maria Lladró de Vidaura. A começaments del segle XVII ostentava el senyoriu la família Jofré, i tenia 60 cases, en 1605 l’adquirí Miquel Falcó de Belaochaga, passant-se a ser anomenada la vila Benifaió de Falcó. A partir de 1916 começa a anomenar-se Benifaió d’Espioca, per la torre i el caseriu del mateix nom, que des de temps dels àrabs existia a les seues rodalies, que en el Llibre del Repartiment s’esmenta amb el nom de Torre d’Espioca. Sobre l’edifici de l’Ajuntament sobreïx una torre quadrangular del segle XVI, que correspon al palau senyorial que s’hi trobava edificat.
L’origen de l’església és desconegut, encara que deu ser antic, ja que sempre habitaren a Benifaió cristians vells. En 1340 acudien els feligresos d’Almussafes per tal de complir els deures religiosos, i contribuiren a les obres del seu campanar. L’actual temple parroquial és renaixentista i va ser construït en 1727, i ha estat restaurat en 1954, té dues torres i una gran cúpula; posseeix pintures de Biot, de Rovira i de Vicent López. Hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu dels Desemperats, beneïda en 1961, i va substituir la més antiga.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot el que és desconeix dels abanpassats és moro, jueu o romà. És veu que tant els moros, els jueus i romans arribaren a un país deshabitat i desert, negant la major.
gracias por la informacion, preciosas las torres de muza y la de la plaza mayor, efectivamente benifayo esta muy vinculado a sus antepasados moros, ”benihayyen” es uno de los toponimos que he leido, que seria como decir hijo de hayyen