Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 de setembre de 2008
0 comentaris

BENICOLET

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4



st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

En aquest recorregut que fem pels nostres pobles i
parròquies de l’Arquebisbat de València -gràcies a l’aportació de ALlCh, a
partir del fullet ALELUYA-, li ha tocat el torn al meu poble: BENICOLET.
Benicolet és un municipi situat al sector est de la Vall d’Albaida. La superfície
del terme és ondulada i muntanyosa. Les altures principals són la Lloma, 449 metres, la Lloma Requena, 353 metres; i el Cantal
del Caçador. D’oest a est  passa el barranc de Xetà, que serveix de límit
amb Montitxelvo; s’uneix després al barranc d’Aielo, que arriba pel sud,
prenent la unió d’ambdós el nom de riu Nassiu, que més avant pren el nom de
Vernissa. El poble està situat en una planura, al marge dret del riu Vernissa,
al peu d’un turó. Durant els segles XVIII i XIX, la població augmentà, des del
començament del segle XX està en regressió, en emigar a altres parts cercant
millors mitjans de vida. Actualment té prop de 500 habitants. La parròquia té
per titulat Sant Joan Baptista i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida.


L’etimologia del seu nom indica un origen musulmà. Després de la fundació del
Regne de València l’indret fou donat al cavaller Joan de Bardagí. En 1367
figura com un poblat les terres del qual les ven Ramon Castelló a Maimon Gil; a
mitjan segle XVI el formaven 19 cases habitades per moriscos, que l’anomenaven
Benicolech. En 1609 eren 35 famílies morisques les que hi vivien. Era un dels
quatre pobles que formaven la baronia de Llutxent, que pertanyeren a la família
de Maza de Lizana, després al senyor de Costralba i duc de Mandas i per últim
al senyoriu de Dues Aigües.


En 1535 es disposà que la seua església continuara annexionada a la de
Llutxent, i el servei religiós era encarregat al convent de l’ordre de
Predicadors que hi havia en aqueix poble, el qual enviava un religiós cada
diumenge i dies de festa per tal que celebrara una missa i instruira els
moriscos. L’església es construí en 1530, la façana i el campanar
posteriorment; posseeix un retaule del segle XVII. Va ser vicaria de Llutxent
fins el 29 de desembre de 1953, data en què es constutuí com a parròquia
independent. Celebra festes al seu titular, Sant Joan Baptista, el 24 de juny,
i a la Maria
Immaculada, la Divina Aurora i el Crist de la Fe el primer cap de setmana
d’agost.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.