Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És probable que el terme estiguera ja poblat a l’època romana, ja que es conserva una làpida sepulcral d’aquells temps. Fou una alqueria musulmana que el rei Jaume I donà a Ramon Castellán el 12 de desembre de 1247. En 1356 passà a pertànyer el senyoriu a la família dels March, de procedència catalana. El poeta Ausiàs March acompanyà el rei Alfons el Magnànim a la seua expedició a Itàlia en 1420. En compensació dels seus serveis el 20 d’abril de 1245 el rei li concedí uns privilegis jurisdiccionals tan absoluts sobre el senyoriu de Beniarjó que, de fet el convertí en un veritable senyor feudal. Allí Ausiàs March prompte abandonà la vida militar i alternà la poesia amb l’administració del seu patrimoni familiar. Pertanyé al Ducat de Gandia. En 1609, any de l’expulsió dels moriscos, comptaba amb 160 famílies de cristians nous. Posteriorment el senyoriu passa a les famílies dels Medinaceli, que desmantelà el palau existent per tal de vendre els seus materials.

En el segle XVI constava el lloc de sis cases de cristians vells i vuitanta de moros. La primitiva església, que és l’ermita de Sant Marc, destruïda en època recent, tenia en la volta esculpides les armes dels March, la qual estava al costat del Palau. Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic depenia de Gandia, de la qual es va desmembrar el 1535 erigint-se en rectoria de moriscos, i donant-li els annexos de Pardines i Almoines. Aquest indret s’independitzà com a parròquia en 1574. En construir-se el temple parroquial se li posà l’advocació de Sant Joan Baptista. Els patrons són els sants Cosme i Damià, a qui se celebren festes, igual que al Crist de l’Empar, els dies 27 i 28 de setembre i a sant Marc el 25 d’abril.

PD: Done les gràcies a ALlCh, del fullet ALELUYA. CRida l’atenció la semblança entre l’escut de Beniarjó i el del meu poble, Benicolet.