Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’any passat vam celebrar el 6è centenari del sermó de Fra Jofré, en el que es feia ressò de la situació dels malalts mentals a la ciutat de València. Fra Jofré, frare mercedari del convent de la Mercè, iniciava amb el seu sermó l’obra de l’Hospital d’Ignoscents, Folls i Orats, primer centre europeu per atendre malats mentals. Nascut a València el 24 de juny de 1350, Joan Jofré després d’estudiar Dret a Lleida entrà al monestir d’El Puig el 1370.

Va ser el 24 de febrer de 1409, primer diumenge de Quaresma, quan anant del convent de la Mercè a la catedral per predicar el sermó, a prop del Portal de la Valldigna veié com un grup de valencians estava apedregant un malalt mental. Fra Jofré mogut per la compassió vers aquell pobre dement agredit, s’interposà per defensar-lo de la turba, i el portà al seu convent. Quan arribà a la catedral, impressionat encara per allò que havia vist, es lamentà per aquells que “dormen per els carrers é pereixen de fam y fret, é malvades persones, no habents Deu daban senyalada llá hon les troben adormits é maten alguns é algunes fembres ignocents”.

Les paraules de fra Joan Gilabert impactaren els cor dels qui el van sentir, i Bernat Andreu, Llorenç Salom i altres hòmens de València, amb els Jurats del Cap i Casal, van adquirir unes cases a prop de la porta anomenada de Torrent, per construir l’Hospital dels Ignoscents, Folls e Orats. Amb l’ajuda del rei Martí l’Humà es creà aquest Hospital com un lloc “hon los pobres ignoscents fossen acollits”.

Per commemorar el 6è centenari del sermó de Fra Jofré, la Generalitat Valenciana, molt encertadament, va declarar el 2009 Any de la Solidaritat a favor de tantes famílies que ho passen malament. Si l’acció de Fra Jofré va aconseguir remoure la consciència dels valencians i fomentar un moviment social per ajudar els més desvalguts, crec que també la Generalitat Valenciana hauria d’afavorir avui, amb generositat, l’aplicació de la llei de dependència a favor de tantes i tantes famílies amb malalts i ancians que no es poden valdre per ells mateixos.

Quan fa uns dies vaig anar a l’Alcúdia, el meu poble, em va sorprendre vore a l’Ajuntament una gran pancarta sobre la llei de dependència. I em va sorprendre perquè de les 415 sol.licituds presentades, només se n’havien concedit 40!! Ni un 10%!!

Diuen que la Copa d’Amèrica i la Fòrmula 1 poden ser interessants de cara el turisme. Però el nivell de benestar d’una societat no es mesura per les copes d’Amèrica ni pels circuïts de Fòrmula 1, sinó per l’atenció als més desvalguts! I crec que és més prioritari atendre els malalts i els ancians sense recursos, que grans esdeveniments efímers i cars! El pare Jofré al segle XV, va fer possible l’atenció als marginats i als pobres. Avui de necessitats també en tenim, com destacava el passat 9 de febrer Mediterráneo: “Castelló necessita residències per atendre ancians i dependents”, per l’escassetat de places existents, totalment insuficients. Segons Mediterráneo, “des de fa tres anys no es construeix una residència pública, i les úniques existents de gestió pública estan a Castelló i a Borriana, construïdes el 1988 i el 1989 respectivament”. I el 20 de febrer, Mediterráneo informava d’un Centre de dia per a majors a Borriana, que encara no té “data d’obertura, 4 mesos després d’acabar-se”. I és que tot i que l’Ajuntament de la ciutat ja ha fet i bé, els seus deures, la Generalitat encara no s’ha decidit a posar en funcionament aquest centre, tan necessari per a la gent major. És primer la Copa d’Amèrica que el benestar dels ancians?

Un país ha de prioritzar les seues necessitats. I crec que és més important atendre les persones desvalgudes, tal com va fer Fra Jofré el segle XV, que els espectacles faraònics.