Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
BENAGUASIL
Consta que aquest territori estigué poblat a l’Edat de Bronze i a l’època romana, per la relació que tingué per la seua proximitat amb l’aleshores ciutat d’Edeta, el que avui dia és Llíria. El 23 de desembre de 1237, abans de la conquesta de la ciutat de València, el rei Jaume I donà Benaguasil, que era vila franca, a Ferran Díaz. Posteriorment tingué diversos senyors, passant finalment a la possessió del duc de Medinaceli. Em 1525 en sublevar-se els musulmans contra el rei Carles I, en ordenar-los que es batejaren,. es concentraren a Benaguasil els de Bétera, Paterna, Vilamarxant i Benisanó, resistint a les tropes reials durant cinc setmanes.
Des de molt antic hi hagué cristians a Benaguasil, el rector encarregat de l’atenció de les ànimes era proposat pel prior de la Cartoixa de Portacoeli, essent unida l’església a la parròquia de Lliíia per la bula papal del 4 d’abril de 1435. Els seus rectors assistien als sínodes diocesans des del segle XIV. A mitjan segle XVI constava de 150 cases habitades per moriscos, que pertanyien a la rectoria de la Pobla de Vallbona, creada per l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, de la qual se separà el 1570, erigint-se en parròquia independent amb l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu. La seua església actual començà a edificar-se en 1703 i després d’alguna interrupció es beneí el 20 de desembre de 1737, any en què també s’hi col.locaren les campanes. És d’ordre compost, de tres naus amb creuer. Posseeix algunes obres d’art.
En un tossal existeix el santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Montiel, trobada per un pastor en una cova de l’esmentada muntanya el 4 de desembre de 1620. Després de diverses vicisituds en aquest mateix recinte l’avui venerable pare Lluís Amigó, fundà les religioses terciaries caputxines de la Sagrada Família l’11 de maig de 1885.
PD: Done les gràcies a Arturo Llin Cháfer per la informació al fullet ALELUYA.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benissanó, com Benissa, Benissalem, etc. Tot ve de la mateixa arrel filològica, amb dues ss.
És curiosa la historiografia españolitzada amb sant Tomàs de “Villanueva” un sant que visqué acíaprox. pel 1300-1400 i li psoen el Villanueva alegrement.
Sí sant tenia una bossa plena d ediner: la bossa de sant Tomàs, tan plena
i inacabable de diners per als pobres com la bossa de poca vergonya dels españols per a deformar la historiografia d’aquest país.
Observa que el rei Carles és l’Emperador Carles que acabava de passar a foc i armes els agemanats 1517-1523. Després començaria amb els moros.
I per últim alerta amb la història del Arturo Llin Chàfer que es dedica a transcriure (el que diuen els españols) sense el menor sentit crític del que escriu. A l’arquebisbat de Valentia li ve de perles i acompleixen amb la quota de “requionalisme” bien entendido que mereix aquesta colònia. Segons ellos, clar, ELLOS.
Cordialment.