Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Municipi situat als contraforts
sudoest de la serra Grossa, al nord de la Vall d’Albaida. La superfície del seu terme és
ondulada, tret de la part nord, on arriba a prop dels 400 metres d’altitud.
Les altures més importants són: el Tossal del Caldero, 298 metres i el Paller, 392 metres. Travessa el
terme de sud a nord el riu Albaida, que és el límit amb Benigànim i que després
passa al pla de Xàtiva travessant la serra Grossa per l’estret de les Agulles.

Al sud de la població, fins fa poc
temps, es trobava el balneari d’aigües medicinals. L’aigua procedent de la Font de l’Alfama brolla a 28
graus, amb efectes medicinals. En el segle XVIII el marqués de Bélgida manà
construir l’esmentat balneari. El poble està edificat en terreny pla entre la
carretera de Xàtiva-Alcoi i el riu Albaida. Actualment té prop de 400
habitants. La parròquia té per titular Santa Anna i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida.

El terme de Bellús estigué habitat
des de temps molt antics. S’hi han trobat vestigis de la cultura musteriense,
que pertanyen al Paleolític mitjà. Al Tossal Redó i al Tossal del Caldero s’han
localitzat restes de poblats de l’època del Bronze i ja pròxim a la
romanització s’han trobat restes a l’Alt de la Parada. Fou una alqueria
musulmana, i es creu que fou la que el rei Jaume I donà al rei moro
Ceyt-Abu-Ceyt, que s’anomenava d’Abellús, per aquest indret que li lliurà en
recompensa quan perdé tot el que tenia a Sogorb i el seu partit per
l’aixecament dels moros. El segle XV consta ja la seua importancia, com ho
proven les artístiques arcades d’un aqüeducte que encara admiren al seu terme,
a on acudien, sense duote, molta gent en busca de la salut que proporcionaven
les aigües termals que allí existien. A mitjan segle XV tenia 38 cases
habitades per moriscos. En 1522 durant la Guerra de les Germanies, tingué lloc dins del
terme de Bellús la batalla, en què les tropes reials derrotaren els agermanats.
Pertanyé al senyoriu de Bélgida.

En un principi l’església de Bellús
pertanyé a Benigànim. L’arquebisbe Sant Joan de Ribera en l’arranjament
parroquial de 1574 l’erigí en parroquia independent, amb l’advocació de Santa
Anmna. L’actual església parroquial és d’una sola nau amb una torre-campanar
d’una altura notable. Té una ermita al Calvari i celebra festes a Santa Anna i
al Crist de la Bona Mort
en la tecera setmana de setembre.

PD:
He seguit els apunts d’Arturo Llin Cháfer,
del fullet ALELUYA.