Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi siuat al vessant septentrional de la serra de Benicadell. La superfície del terme és plana al sector nord i muntanyosa al bresol que forma pels vessants nord del Benicadell, assolint el cim de la serra, formant límit amb la província d’Alacant. La vila està situada en la part plana del terme, al costat de la carretera Albaida-Gandia. Actualment té uns 800 habitants. La seua parròquia té per titular Sant Llorenç, diaca i màrtir i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Remei.

En diversos llocs del seu terme s’han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultures ibérica i romana. El rei Jaume I el 13 de juliol de 1275 en un document expedit a l’alcaide del castell de Benicadell, Joan de Monzón, nomena entre diversos indrets Bellida, que sens dubte és Bélgida, que donà títol a la baronia d’aquest nom, que pertanyé a la família nobiliària Bellvís. En 1437 se li concedí el títol de vila. El caseriu estigué poblat en gran part per moriscos, i quedà quasi despoblat, després de la seua expulsió en 1609. Francesc Bellvís otorgà el dret de repoblació a favor de 65 pobladors el 10 de juliol de 1611. En la guerra de la Independència (1808) en la defensa del territori contra els francesos moriren nous fills de Bélgida, entre aquest un rector i un diaca.

La comunitat cristiana de Bélgida degué ser molt antiga. Encara que els moriscos constituïen la gran part del veïnatge, també hi havia cristians vells. En l’arranjament parroquial de 1574, realitzat per l’Arquebisbe Ribera, es fa constar que hi havia 10 famílies de cristians vells i 60 de cristians conversos. Tenia ja una església dedicada a Sant Llorenç diaca. Tenia per anexes Otos, Carrícola, Torralba, amb una casa i Mirenna. En aquesta data es va desmembrar Otos i es creà una parròquia independent. L’actual Temple parroquial és d’estil xurrigueresc i creuer amb cúpula pintada al fresc. Té pintures, que probablement són d’Orrente i Espinosa i una capella de la Comunió, amb cúpula, construïda en 1777, dedicada al Ecce Homo, a qui se li professa gran devoció. Té en la demarcació parroquial dues ermites: la del Calvari, que s’inaugurà el 16 de desembre de 1745; i la de sant Antoni Abat, molt pròxima a la població, que s’acabà de construir el 28 de juliol de 1721. Celebra festes a Sant Llorenç, el seu patró els dies 10 i 11 d’agost. En l’actualitat el capellà-rector és Raúl Rodríguez Azor.

PD: Apunts extrets de l’escrit d’Arturo Llin Cháfer, del fullet ALELUYA.