Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Nazaria Ignacia March i Taula, havia nascut a Madrid el 10 de gener de 1889 de pare valencià i mare andalusa. Nazaria Ignacia era bessona de una altra nena, que en el baptisme va rebre en valencià el nom d’Amparo.

Ben aviat va passar Nazaria a viure amb la seua família a Sevilla, on va rebre una acurada formació religiosa en el col·legi de les Religioses Comendadores de l’Esperit Sant. I ja en aquells anys va quedar fascinada per Jesucrist.

El pare Francesc de Paula Tarín, jesuïta valencià, apòstol d’Andalusia, descobreix els seus anhels apostòlics i li prediu que serà “cap d’un grup apostòlic “.

Per motius econòmics, la família March es va traslladar a Mèxic en 1906. En la travessia va conèixer a dos germanetes dels Ancians Desemparats que li van donar a conèixer els fins a què es dedica aquesta benemèrita congregació sentint-se motivada per ingressar en aquesta congregació. Després de la professió religiosa des de València és destinada a Oruro (Bolívia). Després de disset anys com Germaneta dels Ancians Desemparats, en 1925, sent l’impuls de començar amb un nou camí: funda les missioneres Croades de l’Església.

Amb altres companyes, que se li van unir, van començar a recórrer camps, ciutats, campament miners, portant a tot arreu la bona nova de l’Evangeli, predicant amb la paraula i l’exemple. Funda cases a Bolívia, Argentina, Uruguai i Espanya. Va morir santament a Buenos Aires (Argentina) el 6 de juliol de 1943. Va ser beatificada pel Papa sant Joan Pau II el 27 de setembre de 1992. En dates pròximes està  prevista la seva canonització. Nazaria Ignacia March va ser la dona forta de la Bíblia, de rica personalitat i cor noble, que amb la fundació del seu institut religiós es va anticiparals temps moderns que corrien, marcant les línies que sancionaria el Concili Vaticà II.