Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 de març de 2008
4 comentaris

BEAT NICOLAU FACTOR

Nicolau nasqué a València l’any 1520. De xiquet, un dia, quan anava a l’escola, va veure un leprós a la porta de la parròquia de Sant Martí i, encisat per l’impuls superior s’hi agenollà i li besà els peus i les mans. De jove, era molt piadós i volgué lliurar-se a Déu. A la fi ingressà a l’Orde franciscà i als vint-i-quatre anys és ordenat sacerdot.
Dugué una vida de summa austeritat: dures disciplines, menjar a pa i aigua quasi cada dia, caminar descalç, dormir en dures taules… Amb la resta era molt atent, servicial i comprensiu. S’encenia en ànsies apostòliques: la seua predicació era senzilla, però les seues paraules, de foc. Als pobres i malalts els tractava com a una mare. Volgué missionar a terres d’infidels. Se li emcomanà la regència de diversos convents de terres valencianes.
El beat era un amant de la bellesa: s’extasiava davant la formosor dels paisatges, que l’ascendien a la bellesa del Creador. Gaudia de la bona música. Feia anar els pinzells amb molta habilitat. Componia versos i escrigué un breu tractat de mística: “Les tres vies”. També tenia molts amics: el més entranyable el dominicà Sant Lluís Bertran: ambdós es completaven i s’estimulaven. Nicolau Factor estava sempre tan abismat en Déu que amb summa facilitat entrava en èxtasi. Estimava tant Jesús que escrigué la seua professió de fe amb la seua sang. A la fi d’unes corregudes apostòliques estant al convent de València, se’n va anar al cel el 23 de desembre de 1583 per tal de celebrar allí el Nadal.

PD: Done les gràcies al fullet ALELUYA de l’Arquebisbat de València per la referència i el text (en castellà). La il.lustració que acompanya el post és de la Font del Beat Nicolau Factor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. 1. Quan transcrigues posa-hi cura amb allò de la RECONQUISTA. Això és un concepte nacionalista, desfasat; ridículament i exclusiva español. Els intel·lectuals no-nacionalistes com ara, M. Pelayo, M Pidal  i tuttti quantti que elabora tota aquella metahistòrica dels españoles de hace 3.000.000 años.
    2. Sant LLUÍS BERTRAN,  no Beltran. Hi ha molt d’ignorant solt per València.
    Cordialment.

  2. Només falta una miqueta d’encens mesclat amb sofre per tal que les teues melíflues paraules ens facen levitar a tall de beats amb el cor encés en flama!

    No creus que has usat d’unes formes massa properes a les “Vidas ejemplares” d’abans. Una melindrositat… mare!

    Jo em quede amb això tan xulo de “També tenia molts amics”, que sona a gai absolut, i amb la cosa aquesta tan incomprensible d’estimar tant Jesús que acabes escrivint amb sang, amb el preu tan tirat que té la tinta… I ja m’explicaràs qué són les “Corregudes apostòliques”, que m’he quedat molt interessat…

    Ai els efectes de la rehabilitació!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.