Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
BEAT MARCEL.LÍ CHAMPAGNAT, FUNDADOR DELS GERMANS MARISTES
Nasqué a Losey, prop de Lió, l’any 1789, de pares molt piadosos: la seua mare resava amb els seus fills cada dia el Rosari i els llegia vides de sants. Marcel.lí ingressà al Seminari de Lió i pocs anys després formava part d’un grup de seminaristes que, recolzant-se en la devoció a la Mare de Déu, desitjaven restaurar la vida cristiana de les persones. En aquest grup estava el sant Rector d’Ars, el venerable Colin i Marcel.lí, que fa ser ordenat sacerdot en 1816 i oferí la seua vida a la Mare de Jesús. Realitzà una gran tasca pastoral: catequesi, bones lectures i molta oració personal. Es va atreure la confiança de tots i en una de les seues visites al Santuari de Fourviere tingué la inspiració de fundar un Institut de Germans, que essent molt devots de la Verge Maria, foren mestres dels xavals.
Prompte trobà “germans” que volgueren ajudar-lo. A la fi la Casa Mare, construïda prop de La Valla, a la ribera de del riu Gier, fou beneïda en 1825, el dia de l’Assumpció, Marcel.lí l’anomenà casa de Nostra Senyora de l’Hermitage. Molts pàrrocs li demanaren fundacions d’escoles, perquè estaven admirats de veure com aquells germans eren catequistes i també àngels custodis dels xiquets. Posaven en pràctica el seu lema: “Tot a Jesús per Maria, i tot a Maria per Jesús”. En l’Hermitage morí Marcel.lí, el 6 de juny de 1840. Era dissabte, dia de la setmana en què ell desitjava morir.
PD: He consultat els apunts de MGF de l’ALELUYA.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, em dic Carlos i vaig ser estudiant dels Maristes la Immaculada de Barcelona. La veritat és que feia una ronda rutinària per XBS.cat a veure si ja havien actualitzat amb el meu bloc i m’he trobat amb un títol referent a en Champagnat. No fa gaire que vaig deixar el centre, només tres anys, i la veritat és que guardo molts bons records de la meva estada a l’escola. Tot i així m’ha fet il·lusió recordar els vells temps en que feiem dibuixos i demès sobre en Marcel·lí. Salut!