Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Aznar, un expolític grosser
Ahir, quan m?assabentava de l?última ?grosseria? duta a cap pel sr. Aznar, em vaig preguntar en quines mans van deixar el govern de l?Estat durant vuit anys.
Tot el món recorda els peus damunt la taula al costat de l?impresentable americà (mentre parlava anglés i fumava un havà). Tot el món recorda que ens dugué a una guerra il.legal (no hi ha cap guerra legal, que quede clar no obstant!) en contra de l?opinió d?una part destacada del seu partit i de la gran part d?espanyols. Tot el món recorda l?entrevista en què (sabent-ho) ens va mentir dient-nos allò de ?créanme, hay armas de destrucción masiva a Iraq?. Tot el món recorda que parlava català en la intimitat (fals, més que fals!). Tot el món recorda que l?unica cosa que féu ben feta durant els vuit anys de president de govern fou retirar-se als vuit anys (mireu, de tota manera, http://lasombraalargadadeaznar.blogspot.com). Tot el món recorda les mentides i la gestió que dugué a cap els darrers dies de president del govern (atemptat a Madrid amb 191 víctimes), etc.
Ara bé, ací estem els que ens dediquem a açò de l?educació intentant que els nostres alumnes siguen millors ciutadans i, si aprenen alguna cosa a le classes, fabulós, i ens trobem amb la darrera (de moment, perquè qui ho és ho és de per vida) grosseria. A la periodista Marta Nebot li torna un bolígraf, amb què li havia signat un llibre, i li?l col.loca a l?escot. En fi, no cal més paraules. Aquest home, per molt professor a EEUU que siga i doctorats honoris causa que li donen, és un grosser. I un masclista d?allò més ?cutre?. I, segons la presidenta de l?Associació de Dones Juristes Themis, « indigne, vexatori, irrespectuós i masclista. »
I, per acabar, una frase de la periodista Marta Nebot arran de l?incident : « El que sí sé és que no és pròpia (aquesta conducta) d?algú responsable durant anys de dur el timó de de cap país i menys d?un com el nostre , amb xifres esgarrifoses de maltractaments i necessitat de polítiques de paritat?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El de Anna Politkòvskaia o l’enviat de la CIA nordamericana ignorat pel Bush abans de la guerra d’Irak.o assassinats de periodistes occidentals a Irak no és res.
En comparança amb l’Antonio Herrero que és pensava que era per d’amunt dels Bisbes i del Partit Popular, per haver asenyalatque l’organització terrorista ETA era infiltrada.
Va morir d’accident un dia després que els seus companys Luis Herrero i Jimenez de los Santos rebujaren substituir-lo. Coicidència de la vida.
Sí esperança. Almenys al Principat de Catalunya. Perquè l’atorrollament de vuit anys de PP, per aquells que no els tenen a la seva Generalitat; és per si mateixa una feliç notícia. Ara pensar en aquells anys ens sembla un malson televisiu a l’estil Halloween (Iraq, garzonades antibasques, campanya anticatalana…) I el Rajoy, entre apocal·líptic permanent i "quejica" ja cansa.
Si fins i tot Mas ha d’anar amb un notari per a que els ciutadans del Principat ens el creguem quan diu que no pactarà amb el Piqué.
Esperança perquè ERC i tota l’esquerra catalana està aprenent i reconeixent errors del passat i, a més, estratègicament parlant, Puigcercós és capaç de fer de contrapès nacional al debilitat exministre Montilla.
El seu lloc és a "Aquí hay tomate". I no va de broma.
Cordialment.