Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
AVUI US VULL TRASLLADAR UN ARTICLE I UN FRAGMENT D’UN ALTRE
Ahir, al Liante, com cada dimarts Jesús Puig escrivia el seu article d’opinió. Aquest article el va dedicar a una gran "senyoreta" del PP, alcaldessa de la més gran ciutat que hi ha i hi haurà sota la capa del cel -avui encara no ho diuen, però, si no els parem els peus, ja ho veureu-. La tal "senyoreta" és Na Rita Barberà, sí teniu raó, l’alcaldessa que el senyor Aznar no aconseguí casar. Ja sabeu què vull dir. Us demane que no malinterpreteu les meues paraules. Ací teniu el text:
Rita i la mona Chita
JESÚS PUIG
Senyor, quina creu! Quan encara no ens havíem refet del xafarranxo victimista per l´ampliació del port de València, ja ens ve a sobre el reprotxe a Carmen Alborch perquè, anys enrere, «no ayudó a que consiguiéramos la capitalidad cultural». Instal·lada en el victimisme permanent, l´alcaldessa de València cabriola de queixa en queixa com la mona Chita de liana en liana. I és que vénen eleccions municipals i cal mamprendre la candidata del PSOE. La intenció és tan burda que fins i tot la meua tieta, que vota PP, ha trencat a riure fins el punt que la dentadura postissa li ballava com una màquina de cosir repuntant la gira del llençol. I és que l´anèmia d´idees és tan gran que no importa fer el ridícul amb un discurs ploricó que converteix l´ajuntament en barraca de fira i l´alcaldessa en ninot de drap a qui li tiren pilotes de greuge en un pim, pam, pum interminable.
Quan Rita la Ploraora afirma, amb la finesa d´agulla saquera que la caracteritza, que València és un «referente cultural», oblida que els referents han de ser com els fars, que no estan per confondre´ns, sinó per guiar-nos a bon port. Malauradament, la València del PP és una mar encrespada plena d´esculls que amenacen la línea de flotació de la nostra identitat. El recurs del Consell contra el memoràndum de les llengües cooficials de la Unió Europea, la petició de retirar dels Pressupostos de l´Estat la subvenció a la Fundació Ausiàs March i el discurs en castellà de Font de Mora en Brussel·les (armen un Cristo perquè el valencià estiga present a Europa i després no en fan ús), formen part de l´últim catàleg de malifetes que, efectivament, fan de València un referent mundial, però de la incultura. Creure que així aconseguiran la capitalitat cultural és una d´eixes esperances que tenen els malalts greus quan veuen que van a pitjor i el metge no els canvia la medicació. Així doncs, que l´alcaldessa espere asseguda, o penjada d´una rama com l´amiga de Tarzán. A falta de pa cultural, almenys fruirem del circ.
I per acabar el post d’avui vull traslladar-vos un fragment de l’article que escriu al Liante la diputada del PSOE (em negue a escriure PSPV i ja sabeu per què), Ma Antonia Armengol, Los trileros de Mestalla. Ací teniu el fragment:
En este sentido y respecto a la operación Mestalla apunto:
-Que a unas personas les expropien (recalifiquen) sus tierras para hacer una actuación publica de interés general y luego se las entregan a los accionistas de una sociedad mercantil, no se si es legal o no pero tengo claro que es una sinvergonzonería
-Que se niegue un estadio deportivo a todos los valencianos y se entregue el patrimonio a unos accionistas privados con el consiguiente aumento del valor de sus acciones, no se si es legal o no pero me parece una granujada
-Que el actual Mestalla sea tocado por la varita mágica del urbanismo-Barberá y se conviertan en cientos o miles de viviendas de lujo, coadyuvando al incremento del valor patrimonial de las acciones de la sociedad anónima no se si será legal o no, pero me parece una vileza.
A mí me parece muy bien que el fútbol sea un deporte que interesa a muchísima gente y por eso los poderes públicos deben atenderlo, pero creo que debe hacerse sin enredar entre los intereses de los valencianos y los privados, sin exprimir los sentimientos de la gente para beneficio de unos pocos.
Si la ciudad requiere un nuevo estadio, que se haga, a ser posible que sea de todos y para todos y que trate de resolver el máximo de necesidades deportivas de la ciudad, y los poderes públicos que se limiten ni más ni menos a garantizar las aspiraciones de todos y todas y no de alguno.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Àngel
Com aficionat a l’astronomia i combatent contra la contaminació lumínica, des que aquesta "senyoreta" va dir, fa uns anys, una frase semblant a: "Qué bonita se ve Valencia desde un avión…tantas luces…toda iluminada hacia el cielo" li tinc mania, independentment de ser pepera (aquest és un altra motiu per tenir-li mania). Què vigili i no enlluerni els pilots!!