Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ara que ja tenim vacances (això és el que diu la immensa majoria dels humans) aquelles i aquells que ens dediquem a la "feixuga" tasca d’ensenyar, m’han arribat a les mans dos llibres que no vull deixar d’aconsellar-vos (tant als que us dediqueu a aquesta tasca com a la gent que té alguna cosa a veure amb l’ensenyament…). El primer és de Jordi Galí i Herrera (Barcelona, 1927). Està en possessió de la Creu de Sant Jordi. El títol del llibre és Les ganes d’aprendre. Lectures, reflexions i experiències d’un mestre,  Editorial Pòrtic.  El llibre  té unes 300 pàgines. I, al llarg de diversos capítols, fa un recorregut per diversos textos d’autors relacionats amb el món de l’educació: Gilbert K. Chesterton, Mark Twain, Emmanuel Le Roy Ladurie, Alexandre Galí (el seu pare), etc. Destaque el capítol 12 "I ara jo" i la segona part del llibre "Manifest per l’ensenyament".

Ací en teniu un xicotet fragment: "Entre altres coses aquest mètode posava de manifest els "frescos" que no preguntaven mai o preguntaven a darrera hora qualsevol bestiesa, i els que s’havien pres la molèstia d’estudiar. Acostumava a dir que els cursos s’aproven escoltant a classe i abans de Nadal. Almenys amb mi. Encara que és durant el segon trimestre que s’acostuma a treballar més i se solidifiquen les coses." Té tota la raó aquest gran mestre.

I el segon llibre és El professor, de Frank McCourt. Fill d’immigrants irlandesos, nasqué a Brooklyn, Nova York el 1930. Són coetanis. Però de cultura diversa. L’edició del llibre ha estat feta per Bromera. Narra la història d’un immigrant d’origen irlandés que treballa per a guanyar-se l’atenció i el respecte d’adolescents ingovernables, carregats d’hormones, indiferents o bel.licosos. És el que podem llegir a la contraportada del llibre. M’ho estic passant molt bé amb la seua lectura. Ací en teniu un xicotet tast: "-T’havia dit -cop a la paret- que mai -cop- fessis empipar -cop- el professor -cop-. M’han dit que has fet empipar el professor -cop- i t’arrencaré aquesta merda de cap que tens -cop- i te’l fotré pel cul -cop-. Em sents? -cop. Ep, un moment. Això és la meva classe. Sóc el professor. Aquí no pot entrar qui vulgui d’aquesta manera. Se suposa que sóc el responsable: -Perdoni. L’home no m’escolta. Té feina a picar el fill contra la paret, amb tanta força, que Augie penja com un ninot entre les seues mans."

Deixe per un altre moment la visita papal. Però sí que us transcric una pancarta col.locada en un balcó de la ciutat de València i que ahir vaig veure reproduïda al Liante: "NI PAPAS, NI QUICOS… TRAMUSSOS!
Bona vesprada…