Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Avui toca ensenyament i educació
Després del cap de setmana i els dos primers dies de la present setmana que hem aprofitat per descansar un poc i celebrar la Diada de Catalunya, us propose que reprenguem el tema educatiu (i d?ensenyament), cosa que faré més dies al meu bloc.
Avui m?he trobat amb una carta al director al periòdic EL PAIS, signada per Rocío Quesada Navidad, d?Úbeda (Jaén) i professora de secundària i batxillerat. La carta, amb la qual m?identifique ?quasi? totalment parla sobre El dinero de los libros. Aquesta professora de secundària diu que aquests dies que encetem curs trobem als informatius reportatges sobre la tornada a l?escola. En aquest reportatges els pares (sí, pares i mares, vosaltres!) apareixeu molt feliços perquè ja teniu, de nou, l??aparcament? per als vostres filles i fills. I, juntament amb aquesta alegria, us mostreu entristits perquè els llibres us semblen molt cars. Evidentment, igual que diu Rocío Quesada, com a professor, m?entristeix que hi haja pares que pensen en l?escola com un aparcament i no com el lloc on els ensenyants desenvolupem la nostra feina amb els pares, que la fan ?o l?han de fer a casa-. I, pel que fa al preu dels llibres, afig que els pares s?ho haurien de fer mirar perquè, de vegades, inverteixen en un móbil o unes esportives de marca molts més euros que en un llibre de lectura o de text. I, després de fer alguna que altra consideració, acaba dient que el professorat no som l?enemic, ni simples curadors d?adolescents. Som professionals, com els metges, els arquitectes, etc., i estem implicats en el procés d?aprenentatge desls vostres filles i fills.
Vull també afegir, ja fora de la reflexió de la carta al director, que vaig escoltar a Tele 5 que els professors ?espanyols? érem els millors pagats de tota la UE. No tinc les taules retributives a la mà per fer-ne comparacions. Però és la primera notícia que he escoltat en aquest sentit. Fa uns quants anys, quan Javier Solana (PSOE) era ministre d?Educació amb Felipe González i tenia una vaga ?quasi? general per l?homologació ?cosa que encara no s?ha aconseguit, senyors sindicalistes!-, en una entrevista en TVE1 i en hora punta (a les 22:00 h) digué que els ensenyants cobràvem moltíssim. Fórem molts els ensenyants que, aleshores, li demanàrem ?homologar-nos? amb la nòmina que mostrà a les càmares d’aquest professor. Mai no tinguérem contestació ni homologació 100%. I així fins avui. No m?agrada mai barrejar diners i educació-ensenyament, però cal fer-ho alguna vegada: sobretot si escoltes una notícia que ni de lluny s?acosta a la realitat.
Bé, fins ací el comentari d?avui.
P.S.: La fotografia és sols una il.lustració. Ah, i demà tenim en la major part dels IES del País Valencià el claustre d’inici de curs. Despús-demà (divendres) ja rebrem l’alumnat per cursos i grups per tal de facilitar-los l’horari, normatives, normes de convivència, professorat, etc. Us aniré informant de la millora en la qualitat de l’ensenyament que està aconseguint la nostra Conselleria d’Educació. Això serà si, REALMENT, hi ha qualitat…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també he llegit la carta, i estic d’acord amb el to, no tan crispat com en altres, però discrepo d’alguna de les coses que diu. Carregar de forma general sobre els pares que volen "aparcar" els fills i es queixen dels preus dels llibres és una mica simple i, si m’ho permets, demagògic. Tots som pares o mestres o alumnes i de la mateixa forma que demanem que les famílies s’impliquin en l’educació dels fills, tampoc l’escola no pot donar l’esquena als problemes de les famílies.
I sobre el preu dels llibres, com a pare de dos fills (i també professor) quants dels llibre que han hagut de comprar i carretejar no han servit mai de res! I no val equiparar el llibre de text amb la cultura, la majoria no crec que siguin precisament un exemple del que ha de ser la cultura al segle XXI.
En quant al salari dels mestres (més alt, especialment a l’inici de la seva carrera), jo sí ho havia sentit, i també són dels que fan menys hores lectives anuals (a secundària, no a primària), i els alumnes fan unes poques hores més, i tenim una de les ràtios més baixes i una de les taxes de repeticions més altes …. i això no ha servit per reduir el "fracàs" escolar (un altre dia parlem del què volem dir amb "fracàs"). El problema (els problemes), per tant, han d’estar en altres llocs.
Cordialment, d’Àngel a Àngel.