Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de setembre de 2006
Sense categoria
1 comentari

Avui tinc motius d?alegria i tristor

Alegria perquè ahir vaig poder veure i escoltar per la Sexta el partit de futbol entre l?Atlètic de Madrid i el València CF en la meua llengua ?i, si haguera volgut, també en gallec i euskera-, amb la major normalitat del món i ofert per una cadena estatal. Felicite la Sexta per la seua opció normalitzadora. Sé que és molt poquet i, voldria equivocar-me, prompte eixiran les valencianes i els valencians ?que únicament parlen l?altra llengua- a demanar que la locució es faça en llengua valenciana ?ja m?enteneu, oi?-.

 

Tristor perquè avui és el primer diumenge ?després del descans de l?estiu- que no hem trobat al Levante-EMV l?article d?opinió del Toni Mestre.  Quina gran pèrdua de persona!. És que sempre tenia el to adequat, el llenguatge senzill i correctíssim, el tema adient al moment en què ens trobvem, etc.

Com a homenatge i record al gran Mestre de mestres ?mai millor dit- escoltaré avui la cançó del Paco Muñoz Què vos passa valencians? ?escrita per Toni Mestre-.

 

Bon dia.

 

P.S.: Demà parlarem d?ensenyament i escola.

A continuació d’una pàgina del Paco he tret la lletra de la cançó.Us la deixe

El meu País vol viure. 

Que vos passa, que vos passa, 
que vos passa valencians 
el nostre País vol viure 
sense perdre identitat. 

Era lliure i treballava 
nostre regne valencià 
però uns homes hi vingueren 
i mataren aquell cant. 
Hem patit segles de lluita 
de matances i d’espant 
perquè el poble nascut lliure 
no vol viure empresonat. 

Nobles, bisbes i juristes 
ens vengueren per un plat 
de llentilles a Castella 
i els seus costums castellans. 
Canviaren de casaca 
i oblidant l’antic parlar 
giraren l’esquena al poble 
al bon poble valencià. 

Poble de les Germanies, 
poble nostre revoltat 
ara saps com la noblesa 
demostra la lleialtat. 
Tot el regne delegaven: 
hòmens, dones, terres, ars, 
poble, llengua, furs i pàtria 
pel poder han baratat. 

Un mal dia des d’Almansa 
ens vingué la novetat: 
el vell Regne de València 
era País conquistat. 
Ja la llengua bandejaven 
llevant-li oficialitat 
i per just dret de conquesta 
imposen el castellà. 

D’altres guerres hi patiren 
tot anà costera avall: 
el País pergué consciència 
i el poble restà callat. 
Però sempre sempre hi hagué hòmens 
de cor valent i esforçat 
que mantingueren la flama 
amb esperit vigilant. 

Sempre ens han guanyat la guerra 
els que diuen ser cristians, 
el altres, ja ens diguen moros,  
jornalers o assalariats. 
Tinc ganes de fer història  
i escriu-te-la en valencià: 
una història en els vençuts 
de tants segles guanyaran. 

Alça el cap, posat en marxa 
i comença a caminar 
 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.