Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Celebro les contradiccions que aquesta declaració evidència al si de l’ONU i la UE, no pas el fet que hi siguin, sinó pel fet d’evidenciar-les i poder fer debat . També me n’alegro per la força de l’autodeterminació i de la declaració. Perquè "els temps estan canviant" potser també per a nosaltres, no es pot jugar tan brut amb un poble i una llengua.

Si fem un poc de joc de diferencial semàntic i veiem la paraula independència i les seves connotacions, veiem que és una paraula amable i desitjada. Així si es diu: independència de judici, independència de poders, independència dels joves, independència ideològica. I àdhuc quan és la independència històrica d’un poble: La independència dels Estats Units, la guerra de la independència espanyola. Ah, però la cosa canvia quan la independència la vol o la proclama explícitament un poble que no la té. Llavors ve la cacera de bruixes, els estigmes i la milícia, llavors la paraula, la sola paraula esdevé terrorífica.

Coses del poder…