Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El darrer estudi sobre identitats i autonomia de la Fundación de las
Cajas de Ahorro, ratifica el poc apreci identitari del poble valencià,
per davall inclús del que tenen els extremenys, els riojans o els
aragonesos. Dissortadament, l´esmentat estudi no descobreix res nou.
Ara mateix, en plena efervescència fallera, festa major, moment cabdal
per a manifestacions lúdicoculturals identitàries, podem constatar que
a penes n´hi ha. I no és estrany que això passe quan, les instàncies
polítiques i festeres representatives no parlen valencià i es continua
maltractant la llengua escrita en molts llibrets i cartells. Això, unit
a l´absència dels nostres cantants i grups en els concerts i espais
musicals, constitueix una xicoteta mostra de la manca de referents.

No és l´única causa però és evident que la política alienadora del
PP i Canal 9, dóna resultats. Perque la identitat valenciana que
defensen, és despersonalitzador i té com argument simple i recurrent,
uns suposats enemics que volen fer mal «a la Comunidad». I així, si es
proposa una llei per impedir l´accés dels menors a l´alcohol la
resumeixen dient que aquesta llei «dilapida la història i la cultura
valencianes». Si s´intenten aplicar mesures restrictives per a l´ús de
la pòlvora entre els xiquets, diuen que això va contra l´amor a les
falles. Si es denuncien els abusos urbanístics, manifesten que ho fan
per desprestigiar «nuestra Comunitat» a l´estranger. Dins d´aquest
sense sentit, s´emmarquen afirmacions com la de Rita Barberá quan, en
llegir la traducció al valencià d´uns versos del poeta àrab Al Russafi,
va afirmar que aquest ja parlava la nostra llengua al segle XI. En
suggerir-li algú que havia fet el ridícul, va respondre: «nadie hace el
ridículo por defender las señas de identidad valencianas». Defensa feta
en castellà i a partir de la falsedat. Una perla.