Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 de maig de 2009
0 comentaris
AVUI EL TEXT SERÀ CURTET
Sant Pancraç de Perpinyà i Doménec de la Calzada
Acabe d’escriure un apunt però se m’ha perdut (no sé ni com ha estat possible). Hi us contava que avui he iniciat la revisió anual als meus papers, factures, etc. per tal de fer-ne neteja. I és una cosa que m’agrada i no. M’agrada perquè així veig el que ha estat una miqueta el darrer any i no m’agrada perquè a l’hora de llençar papers no m’agrada llençar-los (i el que és pitjor passe molta part del temps rellegint i remirant i així no avance). Si algú/na sap d’alguna forma d’enllestir aquesta feina i acabar llençant els papers… que ens ho explique. Ens anirà molt bé.
I ara vull fer-me ressò del que explicaven els diputats i diputades per tal de justificar que les Corts Valencianes els paguen l’assegurança a tot risc del seu cotxe particular. És per a pensar-se dues vegades si cal seguir amb aquesta “democràcia” o no. I si no, llegiu el que segueix:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050700_19_586643__Comunitat-Valenciana-PSPV-paga-seguro-cada-diputado-aunque-coche-suyo-dice-hace
“No asumimos las facturas por los cafés que se pagan cuando van a las comarcas pero les compensamos con esto;?si les aceptáramos estos gastos, igual salían ganando»,
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050700_19_586642__Comunitat-Valenciana-Ricardo-Costa-Infiniti-salvado-vida
«aunque cada uno esté a su lado de la trinchera, es muy bonito comprobar que podemos cruzar todos ese lado y encontrarnos en el centro y preocuparnos como personas y no como políticos y periodistas».
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050800_19_587008__Comunitat-Valenciana-PSPV-defienden-pago-seguro-coche-diputados-instrumento-trabajo
“A mí no me extrañaría que algún diputado tenga el coche que suele utilizar a nombre de la mujer. No es mi caso, pero ¿sería delito que el coche estuviera a nombre de mi mujer? Lo utilizo yo cada día para venir y es el único coche que tenemos”
“extraño” ni “irregular”, ya que “un cargo público con coche oficial puede desplazarse además en el coche privado para atender actos de derivados de su condición de cargo público”. Maluenda apuntó que en el PP se trata de una póliza “global”, por lo que “se paga lo mismo si hay 21 o 22, no sé cuántos hay, supongo que de todos los diputados”. Es “una cantidad fija”, insistió. Inquirido sobre cuánto le cuesta al PP esa póliza, respondió: “Yo no lo sé”.
“hay varias maneras de sufragar los gastos, que son muchos, que tienen los diputados a la hora de moverse y hacer política, y una de ellas es ésta”. “Los diputados sufren una depreciación importante de su vehículo asistiendo a la cantidad de reuniones a las que se les convoca; es lo menos que se puede hacer”. Y puso un ejemplo: Un parlamentario, “los dos días de pleno que no está en casa, está haciendo mucho trabajo político, reuniéndose con unos y con otros, invita a muchos cafés y a muchas coca-colas y se desplaza mucho y come fuera de casa muchos días”.
“En todo caso es un solo coche”
Crec que el que diuen tant del PP com del PSOE és molt clarificador del que pensen sobre el càrrec públic. I encara diuen d’anar a votar el dia 7 de juny?
PD: I uns vull deixar l’article que Xavier Aliaga escrivia a LEVANTE-EMV dissabte i que també podreu llegir al seu bloc.
La vida és una contínua caiguda de mites, un procés dolorós que s’enceta en la infantesa i que acaba, en el crepuscle de l’existència, amb el cinisme i el descreure, amb el relativisme que destrossa les conviccions sense matisos, com a companys del viatge final. Valga aquesta introducció, un tant críptica, com a recurs per a no entrar en matèria a les braves, per no donar impressió d’apressament i precipitació. Però si el que va passar ahir al plenari no ho veig amb els ulls propis no m’ho crec: Alfonso Rus, l’home i empresari fet a ell mateix, el polític desimbolt, de verb diarreic i irreflexiu, el dirigent popular que diu les coses que ningú no s’atreveix a dir, que no es talla un pèl, macarró i perdonavides, més xulo que una manifestació de huits, més castís que el barri de Chamberí sencer, aquest senyor, qui ho anava a dir, va desaparèixer del plenari de l’ajuntament de Xàtiva poc abans de donar entrada a les mocions i, per tant, d’arribar a debatre el seu femer dels insults i desqualificacions cap a la comunitat educativa i adjacents, més coneguts com els “aleshores-gairebé”.
Rus va eludir l’enfrontament -un mite menys amb què arribar a la maduresa- amb l’excusa d’una visita de la consellera d’Agricultura, Maritina Hernández, que no estava programada a les agendes i prèvies que reben els periodistes per part del servei de premsa de l’ajuntament. El mateix recurs de tirar de l’agenda, o inventar-se-la, que el president Francisco Camps va emprar per deixar plantada a l’oposició parlamentària per no parlar dels seus celebèrrims vestits, ombra en el seu expedient, clau en el taüt de la seua hipotètica carrera política a Madrid. Però de Rus, marbre davant les dificultats, polític de raça, hauríem esperat que plantara cara i, de pas, que es ratificara en les seues gràcies desgraciades. A les proves: que se sàpiga, això mai no li ha restat ni un vot. A què ve ara eixir corrent?
Sense l’alcalde, lògicament, no hi hagué debat, malgrat l’intent volenterós de Roger Cerdà. I Vicent Parra va tancar la qüestió amb l’ignominiós argument que el respecte que li deu a Rus li fa donar per bo tot el diga o faça el seu cap. Bo saber-ho, perquè això vol dir que també li sembla bé que Rus el pose de cop i volta.
En acabar, com va palesar Cristina Sunyer, allò veritablement preocupant és que els acòlits de l’alcalde són els primers a riure-li les gràcies. I Rus se sent crescut i legitimat. Per això és tan estrany que haja deixat passar l’oportunitat de refermar-se i fer bullir de nou la salsa. Potser ha estat una casualitat. O que en el PP creuen que fins ací arriba la riuada. Ho sabrem ben prompte.
(Publicat a Levante-EMV, 09-05-2009)
Comparteix això:
Relacionats
TV3 I LLIBRES AL FEM
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!