Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de maig de 2006
Sense categoria
4 comentaris

AVUI COMENTARI CRÍTIC DE L’ASSIGNATURA…

Aquest matí he tingut al centre on impartesc docència la prova final de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura dels grups B i C de 2n de batxillerat. Els textos -n’he posat dos per triar-ne un- eren una columna de Maria de la Pau Janer que duia per títol Sexe i idioma, i un article d’opinió d’Enric Sopena -director de www.elplural.com- Fins ací us dic que res d’anormal. Però, una vegada començat l’examen, l’alumne de 2n C –Juan Manuel González Legidos- m’ha fet aquesta pregunta: "Podem afirmar que el text d’Enric Sopena és de varietat diatópica ORIENTAL perquè hi apareix el mot “Barça”?" Pels que més o menys seguiu aquest bloc aquesta ha estat una pregunta més de les que solen fer-me. Però una pregunta molt innocent i/o atrevida. Perquè, si no ho penseu així, imagineu-vos a quina conclusió podríem haver arribat ja que el text deia: “Aquesta mort lenta, per inanició, s’ubica a l’anomenada Banya d’Àfrica: Somalia, Etiopía, Eritrea, Djibouti i Kenya.” En fi, que el forense ens pague un plus de perillositat “mental”. Cada dia em trobe més malament del “cabet”. Vull pensar que ho fan sense pensar-hi, però no.

I, a l’hora de lliurar la prova, un altre alumne -aquest dels brillants que tinc al grup C-, en compte de fer-me-la arribar a mi, se la guarda -innocentment- a la motxilla. I, més tard, cap a les 12:00 em cercava com un desesperat per donar-me-la. Ha estat una ciscumstància mai viscuda per mi en els més de 20 anys que duc de professió. Però, n’estic convençut, ha estat un oblit de les presses de darrera hora.

Bo, avui tocava política, però els fets hi han tingut preferència. Bona vesprada.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Mare meua, en la vida me havia passat a mi això, acabe l’examen i en compte d’anar en l’examen per a entregar-li-lo, el deixe en la taula (millor dit, la merda de pupitre de l’aula d’usos múltiples) i em pare a parlar sobre uns comentaris que hi havia que entregar. Al tornar arreplegue els trastos i continue el meu dia a l’institut amb normalitat.
    Quina és la meua sorpresa que al començar la clase de matemàtiques, al traure la llibreta pertinent, em trobe amb l’examen dins de la moxila. ¡¡Ostia!! (literalment) vaig pensar, vaig arrancar a còrrer, buscant per tots els puestos a Àngel, cridant-lo al mòbil, i em diuen que se’n ha anat fa poc. Crec que hauré de donar-li les gracies als jugadors del partit de fútbol que em van permetre, més tard, trobar-lo a l’aula de professors.
    Gràcies Àngel, almenys tindrem una anécdota per a riure-mos
    Deu!

  2. Eres gran Àngel¡¡¡¡¡¡¡¡, kina sort tenen els teus alumnes.

    Rep una forta abraçada. Des d’un Poble gran. hehehheheeee.

  3. Mira, sense alumnes els "mestres" no seríem ningú. És més, no seríem res. I amb vosaltres la nostra tasca té sentit al 100%  -a pesar dels mals moments que, de vegades, ens feu passar, i que conste que no ho dic per tu-. Ànim, i sort a la Selectivitat…

    Des d’un poblet xicotet
    Àngel

  4. No sé si tenen sort de tenir-me a mi de mestre o, millor dit, la tinc jo de tindre’ls a ells d’alumnes. De tota manera, ells són els nostre futur: l’hem d’estimar, no creus?

    Des d’un poblet xicotet
    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.