Sant
Faustí i santa Geòrgia
i Sant Ramon Nonat a Bélgida
sobre el que té lloc lloc al nostre voltant i que,
cada vegada més, ens fan més “desafectes” -si cap- del món polític
-és a dir, d’una gran part dels anomenats “polítics professionals”. Penge els dos textos sobre Bolonya per tal d’afegir arguments al debat i la vaga convocada per al 4 de març.
Invitaciones, Eugenio
Miralles (València),
La cuestión universitaria, Gregorio
Peces-Barba Martínez,
Bolonia: dudas que disipar, Màrius
Rubiralta i
Derivas al estilo Berlusconi,
Abdessamad Lahib Dadaj (Jaén)
Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tots aquets temes incloent el de Bologna són tractats des d’un punt de vista simple espanyoliste i ‘berlusconista’.
De tota mena el ministre de Justícia s’ha de enterar d’un cas de corrupció pública del partit més important de l’oposició.
Cada dia em trobe més desenacntat de la gent que ens governa. He viscut la meitat de la meua vida sota el franquisme. Les primeres eleccions foren per a mi una experiència plena d’il·lusió. Se’ns obria un futur esperançador. Però amb el pas del temps he vist que els millors elements de la vida pública anaven sient arraconats i que els més ineptes guanyaven en protagonisme. El que hui tenim és deplorable. Dóna pena. Ja sé que no és el camí però donen ganes de passar de tot i ocuparte’n del que tens davant dels nassos únicament.