El sr. Enric Esteve i el Missal valencià
August Monzon, prevere
L’article del sr. Enric Esteve, President de Lo Rat Penat, sobre la carta que 152 sacerdots de la diòcesi hem dirigit al cardenal-arquebisbe demanant l’aprovació dels textos litúrgics valencians, es desqualifica per ell mateix.
Ja el títol de l’article, “Srs. retors, mentides no”, resulta irrespectuós i injuriós. Com també les acusacions gratuïtes que ens hi fa el sr. Esteve: rebels, vanitosos, manipuladors, falsaris, ambiciosos, traïdors… Els lectors equànims poden fer-se una idea de la qualitat intel·lectual i sobretot moral del qui es permet fer afirmacions tan greus i injustes, i en un to tan insultant.
Per això, esperem del nostre arquebisbe una desautorització pública del sr. Esteve, que ha ofés i denigrat una part del clero valencià, ja que és un deure episcopal defendre l’honor dels seus preveres i els drets de tots. Tal com feren el cardenal Tarancon i altres bisbes quan protegiren els capellans atacats pel règim franquista –amb uns mètodes, per cert, molt semblants al que comentem.
Pel que fa a la versió valenciana del Missal, allò que demanem és que siga escrita d’acord amb la normativa oficial, que és la que s’empra en les universitats, les escoles i les administracions, conforme a l’Estatut d’Autonomia (arts. 6 i 41).
Finalment, com a rebesnét del poeta Víctor Iranzo i Simon, un dels primers ratpenatistes, vull dir que em sent avergonyit de l’actual particularisme exacerbat del Rat –el meu rebesavi lloava Víctor Balaguer i era premiat a Lleida, Girona o Barcelona– però sobretot de la seua penosa intolerància.
Las Provincias, 21-VII-2016, p. 26
Ací us deixe també l’article d’Enric Esteve. I no cal dir que m’identifique totalment i absoluta amb les paraules d’August Monzon.
Srs. retors, mentires no
Enric Esteve, President de Lo Rat Penat
Sempre he cregut, per les meues conviccions catòliques, que l’objectiu del sacerdoci té per objecte cuidar la salut espiritual dels seus feligresos i ajudar als més pobres. Tal volta per això la meua sorpresa quan he conegut que alguns sacerdots de la diòcesis valenciana han firmat una carta en que demanen al Cardenal que aprove un missal en una llengua d’orientació catalanista. Vullc dir-los que el missal i el leccionari en Llengua Valenciana ya existixen des dels anys 70, editats per l’Associació cristiana i valenciana Amunt el cor i que Lo Rat Penat reedità en l’any 2006.
La meua sorpresa ve acompanyada de la més fonda indignació quan puc comprovar que al pecat de rebelia hi ha que afegir ad estos sacerdots el de vanitat per la manipulació que fan de les conciències dels feligresos i la presència política, encara que ells ho neguen, oblidant la seua autèntica labor pastoral per a convertir-se en instruments d’uns partits polítics pancatalanistes.
Sé de la força intel·lectual i moral del Sr. Cardenal i sé que contestarà a la mentira com se mereixen, però me produïx repugnància el pensar en la llabor destructiva que estan realisant sense cap por a Deu per la mentirà falsificació de la història de Valéncia i de la llengua valenciana, ficant-ho al servici d’uns interessos immorals de caràcter polític que no tenen més objectiu que vendre Valéncia, com Judes vengué a Crist.
Mai fou un camí productiu per a l’Iglésia caminar els senders de la política. L’història ho demostra d’una manera eminent. Llunt de les ambicions d’estos retors el Papa Francisco és la llum que tots degam respectar.
Demane silenci i respecte ad eixos sacerdots que tenen l’obligació d’aquetar rencors i velar per la veritat de l’Evangeli.
Las Provincias, 11-VII-2016, p. 25
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!