Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 de setembre de 2011
3 comentaris

Arran de la discapacitat

     Aquelles i aquells que em seguiu sabeu que sóc “sensible” al voltant del tema de la discapacitat (entre altres motius perquè en sóc afectat -discapacitat física reconeguda per la Direcció General per a les Persones amb Discapacitat del Centre d’Avaluació i Orientació de Discapacitats de la GV-).

     Fa uns dies vaig llegir una carta al director de Rosa María González Molina, de Màlaga, publicada a El País. Us la deixe per a la reflexió d’aquelles i aquells (sobretot) que no en són gens de sensibles. 

 

Todos iguales, ¡ojalá!

ROSA MARíA GONZáLEZ MOLINA – Málaga – 29/08/2011


Soy una persona con diversidad funcional (discapacidad), el destino o el azar quiso que el hombre de mi vida también lo sea. Hace unos meses al coger un autobús, en una de las plazas reservadas para viajeros en silla de ruedas iba un bebé en un carrito. Mi novio se dirigió a la madre y le dijo que ese sitio lo debía ocupar él. Pero la señora, alzando la voz, dijo que no quitaba al bebé del sitio, que qué nos habíamos creído; que qué privilegios eran esos, por el hecho de ir en silla de ruedas; que allí éramos todos iguales… Mi novio tenía la intención de discutir con ella, pero yo al oído le dije que con gente como esa no merecía la pena armar jaleo.

Ojalá existiese esa sociedad en la que todos fuésemos iguales, en la que todo estuviese pensado para todos, una sociedad construida para las distintas formas de funcionar de sus ciudadanos. Por eso el próximo 10 de septiembre, voy a ir a Madrid, a la V Marcha por la visibilidad de las personas con diversidad funcional, para sensibilizar a nuestros políticos, gobernantes y ciudadanía en general, y hacerles ver que existimos, que tienen que construir un mundo en el que quepamos todos. ¡Derechos humanos, ya!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. A una àrea comercial prop de Perpinyà (no sé si era un Auchamp o un Carrefour), a les places d’aparcament per automovils conduits per discapacitats hi havia un cartell que deia quelcom semblant a això: “Si prens el meu lloc d’aparcament, pren també la meva discapacitat”. Això, veient la flora i fauna que es destil·la pel nostre pais, qüasi bé seria un insult a les orelles de personatges tant igualitaris.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.