Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 d'octubre de 2009
0 comentaris

Ara i ací

Jesús Navas és un futbolista del Sevilla CF, té 23 anys i segueix aferrat a l’entorn familiar i als amics del poble. És un bon extrem però, segons alguns, segueix sense madurar. Si en voleu saber més, consulteu aquest enllaç.  

 

Els docents demanen suport a la seua autoritat en un manifest. Han estat sis sindicats d’educació (ANPE, CCOO, CSI-CSIF, UGTE, STE’s i USO) els que han demanat aquesta figura però el que realment importa d’aquest manifest és que hagen exigit mesures concretes (menys alumnes per aula, augment dels especialistesw, més formació i millores salarials). El manifest fou llegit per Gregorio Peces-Barba. Destaque un fragment del manifest: El reconeixement social de l’autoritat del professor “solament s’aconsegueix amb donant-li les eines necessàries per tal de dur a cap la seua tasca diària, que es RECONESCA I RESPECTE la seua tasca”. Ací podeu llegir el manifest.

 

A més a més, us deixe aquest enllaços:
“El ‘caso Gürtel’: un test de calidad democrática“, d’Enrique Gil Calvo, d’on extrac aquest fragment:

 

“Mientras que si el Partido Popular volviera al poder en el año 2012 (lo que resulta incluso probable, dada la impotencia de Zapatero ante la deriva de la crisis), sin haber pagado ningún precio por el caso Gürtel, semejante recompensa supondría en la práctica un incentivo a la corrupción y una patente de impunidad, desmintiendo el programa radiofónico de mi infancia que se titulaba: El criminal nunca gana.

De ahí la crucial importancia de este test, que la justicia española debería sancionar con urgencia antes de que sea demasiado tarde.”
 

Cal llegir també aquest dos articles d’EL PAÍS (si us abelleix):
Licenciaturas redondas”, Miguel Ángel García Vega, que continua ací.  I “Jóvenes, deportistas y sobradamente preparados”, de Patricia Gonsálvez. 

Es veu que aquests del PP no tenen prou amb el ‘cas Gürtel’ perquè podíem llegir a la premsa del 6 d’octubre que el PP de les Corts es repateix plusos amb el mateix fons que va finançar el Bigotes. El que més destaca d’aquesta informació és que:


“El portavoz, Ricardo Costa, implicado en el caso Gürtel, goza de un complemento de más de 1.800 euros brutos al mes,”

mientras que el secretario general del grupo, David Serra, tiene un plus de más de 1.600 euros brutos.”

“Los portavoces adjuntos y el secretario adjunto (José Marí) disponen de un sobresueldo de más de 1.200 euros brutos cada 30 días.”

“Al margen de estas cantidades, todos los diputados, incluida la dirección, reciben otros 360 euros en compensación por los desplazamientos para actividades a las que les envíe el grupo.” I encara els votem… 

A fi que tot no siga negatiu us deixe una informació que hauria de fer caure la cara de vergonya als polítics “professionals”, que han bandejat la  nostra llengua, així tenim que Dariana Groza, de Romania, parla valencià des de fa cinc anys i perquè un dia va arribar el seu fill del col.legi amb un full escrit en valencià. En aquest cas no podem aplicar allò de “forasters vindran…”. I és que els enemics són de casa (ens agrade o no).
Un altre article que considere interessant per tal d’entendre una miqueta millor la realitat valenciana és “Sin perdón“, de Carme Amoraga. Ací teniu un xicotet extracte:
 

“Estos otros, la verdad, son los peores. ¿Por qué? Porque durante los últimos años, cada vez que ha llegado el día de retratarse en las urnas, se han quedado en casa o se han ido a la playa o no han ido a votar porque les ha parecido que no valía la pena, o porque no les gustaban los candidatos de la izquierda y no se hacen una idea de que lo que se apoya es una idea, un proyecto, un modo de entender el mundo más justo y más solidario, y no una cara o un nombre. Los primeros te pueden irritar, cabrear e incluso hacerte gracia pero la realidad es que no tienen remedio. Lo de los otros es peor, porque teniendo remedio no tienen perdón, porque son los que tienen la culpa de que Camps tenga esa certeza tan cercana a la desfachatez: a día de hoy ganaría las elecciones y ampliaría la mayoría. Y tendría razón. Para desgracia de todos.”


Camps i Berlusconi s’assemblen com dues gotes d’aigua. I si no, llegiu aquest article
“Imitando a Berlusconi”, de Gonzalo López Alba. 
De Vicent Añó cal llegir “La trama Gürtel, en el deporte” (Levante-EMV). 

El que no ens podíem arribar a pensar mai és que el Vaticano, a través de Silvano Tomasi, arribara a afirmar que els rectors abusadors no són pedófils, són “efebòfils”.  Cal veure de què som capaços quan no volem dir les coses pel seu nom. I enllaçat amb aquesta informació, encara que no té res a veure, us deixe aquest enllaç, on podreu saber què fan aquells alumnes que no tenen classe de Religió als centres educatius. I després diuen que si el fracàs escolar augmenta…

Final de trimestre
28.03.2007 | 5.19
A Sense categoria
CONCERT I CELEBRACIÓ
18.05.2008 | 12.21

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.