Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de maig de 2006
General
2 comentaris

Aquesta és una de les setmanes més “dures” de l’any…

La setmana que demà comença és una de les més “dures” per als que ens dediquem a açò de l’ensenyament: acaben les classes de 2n de batxillerat i hem d’avaluar els nostres alumnes abans de la cita amb les PAAU -el que tot el món coneix com a selectiu o, més antigament, selectivitat-. La tasca és feixuga i els resultats, a vegades, són decebedors. I cada any anem a més -com aquell eslogan d’un partit polític que no es mereix ni recordar el seu nom per les mentides que sol dir-. Avui em trobe un poc deprimit -és que, si poguéreu veure la muntonada de proves per corregir, eixiríeu corrent-. Per tant vaig a parlar de coses més “banals”.

Dissabte passat vaig gaudir molt amb la lectura de la columna Pel darrere, de Sílvia Soler publicada a l’Avui. El títol era temàtic: Mestre d’escola. La Sílvia Soler, a partir de l’amiga mestra que té, venia a propasar una actualització del refranyer. Els que teniu una edat recordareu que es deia: “passa més gana que un mestre d’escola”. No és que cobrem tant i més quant, però al costat dels sous que corren per ahí no ens podem queixar -bo, sí, la conselleria ens deu encara un 0’7% d’augment pactat amb els sindicats des de gener d’enguany i no direm res del poder adquisitiu perdut amb governs del PSOE i PP-. La proposta de nou refrany és: « està més estressat que un mestre d’escola ». Té tota la raó del món. Avui, com ella afirma a la columna, "ser mestre està passant a ser una heroïcitat. O un martiri, si ho voleu dir d’una altra manera". I, segons l’opinió de l’amiga mestra “això és insostenible, que les coses no havien estat mai pitjor que ara per als mestres.” I acaba l’article dient: “I va comptant les gotes de Flors de Bach que s’ha de prendre per controlar l’ansietat”. No sé si hi ha solució per a tot açò -que és un món desconegut per a qualsevol que no tinga una relació directa amb ensenyants-, però alguna cosa ha de fer la família -i no llence pilotes fora-. I, si no, mireu què passa a Finlàndia. És el país europeu amb millors resultats acadèmics.

Bona vesprada…

Àngel

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Segona abans és mestres d’escola és desestresaven a bascollades amb els alumnes.

    No hi ha cosa més estressant que els festius i les vacances. La solució passa per baixar el sous.com abans -passar més fam que un mestre d’escola- i incrementar al maxims el horari laboral, per què no tingen temps d’estressar-se.

    Ara als llauradors es cobren més imposts que mai per pagar les despeses públiques i reben cada vegada menys ajudes que mai. I quand els retiren no els donen el dret de una paga de duecentes cinquata mil pessetes mensuals.

    Bromes a part, portar una nutrició sana, ordenada i desestresant i certa normativa disciplinaria que facilite la docència amb l’alumnat a lo millor pot ajudar.

  2. A mi sempre m’han agradat les classes magistrals, força didactiques i entenedores, amb el soport tecnologic adient.

    Abans amb "cada maestrillo tiene su librillo" el professor tenia més autonomia i depenia més de la capacitat o l’interés del professor.

    Ara sembla que tot siga més uniforme i la part acadèmica te més pes o pesse com un plom, com a mal necessari i poc didactic, més pensada per superar les diferents proves d’accés a estudis superiors..

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.