Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Aquellos polvos trajeron estos lodos, text de Pablo López Gómez (EL PAÍS)
“Sobre la notícia del 86% d’aspirants a professors que van presentar greus errors en els seus exàmens d’oposició, em permetré assenyalar un aspecte que vinc observant des de fa temps en els 30 anys que porte exercint com a professor. Cada curs, qualsevol professor de l’ESO que siga mitjanament exigent rep un important nombre d'”observacions” i altres senyals procedents de diversos àmbits del seu entorn que apunten cap a la conveniència de no anar massa lluny amb això d’exigir, perquè no és bo convertir-se en un ogre ni frustrar als nostres infants. El resultat, hora és de dir les coses en veu alta i si és que de veritat volem resoldre els problemes que tenim, ha estat que l’exigència en l’ESO ha baixat tant que es pot aprovar de qualsevol manera, és a dir: amb un bagatge molt pobre. Passa que aquests alumnes que aproven arriben a Batxillerat, on el sistema fins ací descrit ja està instal · lat, i que no em parle ningú que després ve la selectivitat, perquè passa el mateix. I on acaben aquests alumnes que han obtingut l’ESO, el seu Batxillerat i la seua selectivitat en aquests termes? En els estudis superiors, és clar. Molts d’ells són alumnes molt sòlids, però altres no es pot dir que ho siguen perquè porten anys aprovant “de rebaixa”. I arriben a la universitat amb aquest sistema molt interioritzat. Tinc amics professors universitaris que em parlen d’això i el que m’expliquen fa que no m’estranye d’aquesta notícia del 86%. Si volem acabar amb aquesta situació, haurem de començar per instaurar aquesta regla: l’aprovat per a qui el treballa, desterrem pressions i draps calents. – Pablo López Gómez.”
PD: La imatge és de: V.0.3 www.bcn.es/agmundet
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També els mestres exigents es queixen d’eixos companys, bé per ser tan ‘suaus’ de caràcter que no poden controlar el nivell de soroll en l’aula, (molestant així a les aules del voltant), bé per ser tan poc exigents amb els xiquets que al següent curs han de perdre molt de temps reforçant o repassant coneixements del curs anterior que no estan ben assolits.
Parle de mestres com podria parlar de professors.
L’article no diu qui fa eixes ‘observacions’ i altres senyals… cap a la conveniència de no anar massa lluny amb això d’exigir… o millor dit, no denuncia qui les fa, i amb quina finalitat les fa. I tampoc diu perquè els docents les tenen en compte i les apliquen. Falta mig article, just la part més interessant.