Com podem llegir al llibre, Antoni Dalmases naix a Sabadell el 1953, és llicenciat en Filologia Hispànica, des de 1976 ha estat professor i tutor de diversos cursos d’ESO i Batxillerat, intenta contagiar als xicots i xicotes del seu apassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura i la llengua del nostre país, “peti qui peti”, com diu Dalmases.
Ha escrit novel.les i contes, ha estat premiat amb l’Andròmina 1992, el Premi Gran Angular 1993 i el Premi Sant Joan 1998.
Del llibre, el que més m’ha cridat l’atenció és que mira d’ensenyar als seus alumnes a LLUITAR contra l’avorriment i la mediocritat, a tenir esperit crític, entendre el món i mirar-lo amb sentit de l’humor, per tal de resguardar-se de la presència d’okupes, desvagats, objectors escolar, joves deixats de la mà dels déus (com ell mateix diu), delinqüents en potència, pares que no mereixen ser-ho, col.legues lamentables, autoritats inoperants i/o malvades i lleis incomprensibles i irrisòries. I a fe que ho fa. I si no us ho creieu, llegiu el llibre. Jo ho he fet, i us el recomane APASSIONADAMENT, si voleu saber què passa REALMENT a les aules en ple segle XXI.
El llibre té aquests apartats:
Us copie l’assaig de plagi..
Oh, que cansat estic d’aquesta
covarda, vella, tan salvatge feina,
i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà,
on diuen que la vida d’un profe pot ser neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien
desaprovant: “Com l’ocellot que deixa el niu,
així el profe poc reciclat i carca abandona l’institut”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i l’antiga bestiesa d’aquest seu caòtic sistema.
Però no he de complir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la jubilació.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta pobra,
bruta, trista, dissortada feina.
(text d’Antoni Dalmases)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!