Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 de febrer de 2013
2 comentaris

Antoni Dalmases, Caos a les aules. Com s’està desmantellant l’ensenyament públic, Angle Editorial

     En primer lloc, us haig de dir que ja fa més d’un mes que vaig llegir aquest llibre d’Antoni Dalmases però encara no havia trobat el moment oportú per fer-vos-en cinc cèntims. Abans us vull dir que vaig compartir Departament de Català a l’IES Ferran Casablancas, de Sabadell (Vallés Occidental) amb l’autor, en la dècada dels 80 del segle passat. Quanta pluja ha caigut des d’aleshores! DE l’autor, a part de conservar un bon record, solament puc dir coses bones, i sobretot que era (i és) un gran professional. Gràcies, Antoni!

 Com podem llegir al llibre, Antoni Dalmases naix a Sabadell el 1953, és llicenciat en Filologia Hispànica, des de 1976 ha estat professor i tutor de diversos cursos d’ESO i Batxillerat, intenta contagiar als xicots i xicotes del seu apassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura i la llengua del nostre país, “peti qui peti”, com diu Dalmases.

Ha escrit novel.les i contes, ha estat premiat amb l’Andròmina 1992, el Premi Gran Angular 1993 i el Premi Sant Joan 1998. 

Del llibre, el que més m’ha cridat l’atenció és que mira d’ensenyar als seus alumnes a LLUITAR contra l’avorriment i la mediocritat, a tenir esperit crític, entendre el món i mirar-lo amb sentit de l’humor, per tal de resguardar-se de la presència d’okupes, desvagats, objectors escolar, joves deixats de la mà dels déus (com ell mateix diu), delinqüents en potència, pares que no mereixen ser-ho, col.legues lamentables, autoritats inoperants i/o malvades i lleis incomprensibles i irrisòries. I a fe que ho fa. I si no us ho creieu, llegiu el llibre. Jo ho he fet, i us el recomane APASSIONADAMENT, si voleu saber què passa REALMENT a les aules en ple segle XXI. 

El llibre té aquests apartats:

  • CAPTATIO BENEVOLENTIAE (AMB CITACIONS)
  • I. LA PENYA
  • II. ELS ALTRES I ELS ESTUDIANTS
  • III. LA NATURALESA NO ÉS SÀVIA
  • IV. NOSALTRES
  • V. ELLS (I TOTHOM)
  • EPÍLEG (Assaig de plagi a la sala de profes)

Us copie l’assaig de plagi..

Oh, que cansat estic d’aquesta
covarda, vella, tan salvatge feina,
i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà,
on diuen que la vida d’un profe pot ser neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien
desaprovant: “Com l’ocellot que deixa el niu,
així el profe poc reciclat i carca abandona l’institut”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i l’antiga bestiesa d’aquest seu caòtic sistema.
Però no he de complir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la jubilació.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta pobra,
bruta, trista, dissortada feina.

(text d’Antoni Dalmases) 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. …vivia a Terrassa, als anys 92- 97, llegia els seus articles al diari el 9nou. Sobretot en la meva segona època egarenca, com a professor de secundària. Vaig enganxar el canvi de BUP a ESO a l’IES Can Jofresa i ell ja criticava el nou sistema al diari vallesà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.