Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El passat dijous, 11 de maig, ma mare, si no ens haguera deixat el 26 de novembre de 2017, hauria fet 92 anys de vida. Han sigut pocs mesos els que li faltaren per assolir l’edat de 92 anys i, d’aquesta manera, haver fet els mateixos anys que la seua germana gran, Rosario Català.

Sempre hem dit que no mor allò que portem al nostre cor i ho recordem. Així passa amb ma mare. Aquest primer any d’absència fa que recordem millor (si és que pot ser així) els fets que la mare hauria “protagonitzat” amb nosaltres. Així ha estat el primer Nadal, la primera Setmana Santa, el primer aniversari de noces, el primer natalici sense ella i això es nota moltíssim.

Per aqueixos 92 anys que quasi fas complir et deixe uns mots com a agraïment per tot allò que feres per nosaltres. Gràcies, mare!

El  bonic i el bell del meu present; l’après i per aprendre; les meues arrels i els meus somnis,  els he après de la meua mare.

La meua mare era una dona senzilla i és precisament això el que la feia tan gran.