Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Una possible proposta d’atendre les necessitats socials hauria de contemplar, bàsicament criteris de participació social en els diversos problemes i situacions que sorgesquen en la societat, perquè la cosa pública és cosa de tots i el que passe a qualsevol ser humà ha d’incumbir a la resta de la comunitat, en un exercici de responsabilitats compartida.

Si certament es persegueix que l’atenció a les necessitats de la persona ha d’obeir a un plantejament integral, caldrà evitar donar respostes parcials o merament econòmiques al que són fracassos de la persona o fracassos del sistema, fracassos de la societat.

Haurà de ser per tant una Política de Benestar Social que atenga a un element totalment descurat fins el moment: l’animació comunitària (estímul del propi teixit social a l’hora de ser protagonistes en el descobriment dels seus problemes, anàlisis de les causes i situacions i en l’aportació de possibles solucions) a través de la qual es descobresquen les necessitats i problemes que ens afecten (de vegades no es veu perquè no ens els presenten com a problemes…) en una anàlisi crítica de la realitat, en què es plantegen i es qüestionen els valors que intervenen i es fonamenten en el nostre comportament social, es plantegen possibles eixides i reivindicacions d’aquesta situació, aportant criteris solidaris i de suport mutu, a través de la participació i implicació dels propis ciutadans en els problemes de tots i es done suport i s’acompanye… en la posada en funcionament de mesures correctores de les situacions col.lectives o personals que han originat la necessitat.

Un procés d’animació comunitària haurà de fugir de criteris assistencials o almoiners en l’aplicació de les seues estratègies de solució de problemes, aplicant sempre criteris de subsidiarietat, promoció humana i autonomia personal, iniciatives de suport mutu i solidaritat, així com de corresponsabilitat per part de les persones i col.lectius als que atenga.

Es tractaria doncs d’estructurar una organització civil a través d’aquesta estratègia d’animació del teixit social, que poguera constituir-se en grups i col.lectius comunitaris que arribaren a ser capaços d’anar coordinant i supervisant la totalitat del sistema social, elaborant una planificació que podria anar adreçada a produir canvis estructurals i innovacions socials de caràcter global, tendents a la transformació de la pròpia societat.