Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sànchez Gozalbo va estudiar el batxillerat a Castelló mateix i el 1910 començà la carrera de medicina a València, on es doctorà el 1918 amb una tesi sobre les epidèmies. La seua estada a València el va fer entrar en contacte amb el cercle cultural més important d’aquell moment. Així, a través de Lo Rat Penat conegué al P. Lluís Fullana, o  als investigadors Sanchis Sivera i Roc Chabàs entre d’altres. Va ser mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1934, amb el discurs titulat “El paisatge en la literatura valenciana”.

De retorn a Castelló el 1919, va fundar amb Lluís Revest i Corzo la “Societat Castellonenca de Cultura” a la qual es van adherir als tres prohoms del valencianisme, com Salvador Guinot, Josep Pasqual Tirado, Gaetà Huguet, Bernat Artola o Casimir Melià.

Sànchez Gozalbo, a més del seu treball com a metge en el seu laboratori d’anàlisis clíniques, dedicà una part del seu temps a ampliar els coneixements humanístics en la investigació històrica, les arts plàstiques i la literatura. Fruit de la seua recerca humanística i literària, Sànchez Gozalbo publicà, des del 1913 al 1922 un total de sis narracions: Bacanal en l’horta, Les estenalles brusentes, En Sant Jaume, El plor de Felip II, Cada cosa a son temps…. i El Cuento del Dumenche. El 1922, al “Boletín”, publicà la narració Lo vent i lo dimoni, obra precedent a Bolangera de dimonis, el seu llibre més conegut, estructurat en huit contes en l’edició de 1931, i on se n’afegí un novè en l’edició de 1970. Al Boletín, del 1920 al 1985, publicà més de 600 treballs entre comentaris, ressenyes i estudis sobre història, pintura, contes populars, crítiques d’art, cartes-pobles, costumari tradicional.

Després de la guerra, Sànchez Gozalbo fou, en aquell Castelló conservador i tradicional, el primer tinent d’alcalde del primer govern municipal, justament durant l’etapa en que el “Boletín” de la Castellonenca va ser prohibit (des del 39 al 43) per “subversivo” pel “Jefe Provincial de Prensa”.

La memòria d’este patrici i lletraferit castellonenc mort ara fa 25 anys, ens és motiu d’agraïment a la tasca d’un home que, de manera discreta, va saber mantindre viva la nostra llengua i la nostra cultura.”