Hui fa quinze anys que ens va deixar mon pare. I el trobem a faltar. Us deixe la lletra d’una cançó de Joan Francesc Dalmau Llagostera:
Si algun dia faig un poema
el vull bo i serà per a tu
i aquest foc que dins em crema
ni molt fràgil ni molt dur,
cal que expressi amb nitidesa
les poesies dels teus fets,
la virtut de la noblesa
que has mostrat en tots indrets.
Un poema breu i exacte,
tan senzill com un valuós,
cada mot és com un acte
del que pots estar orgullós,
un poema obert i lliure
com tu m’has criat a mi,
tan senzill que el puguis viure
i et sigui fàcil de llegir.
Com sé que no hi ha moneda
per pagar la comprensió,
el paper esdevindrà seda
i la tinta ja és suor.
Mai ha fet falta explicar-te
que un artista no té res,
el llenguatge és inexacte
però sempre m’has entès.
Si la sort se m’insinua
no la vull tota per a mi,
teva és de cap a cua,
esperem-ho del destí.
Et vull escriure un poema,
però ho faig tan malament,
que aquest foc que dins em crema
no il·lumina suficient.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!