Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Anem avant o garbellem aigua?
I si voleu una altra visió del Campionat del Món de Futbol llegiu aquest article de l’amic Josep Miquel Bausset. Bon dia.
PRIMES I CRISI ECONÒMICA (EL PERIÓDICO MEDITERRÀNEO)
JOSEP MIQUEL BAUSSET
S’ha celebrat a Suràfrica el Mundial de Futbol 2010. La popularitat d’aquest esport és tan elevada (amb uns nivells d’audiència desorbitada i amb uns negocis pels drets de TV, publicitat i marques) que l’entrenador del Liverpool, Bill Shankly va arribar a dir: “el futbol no és una qüestió de vida o mort; és molt més important”.
Tal i com s’ha dit reiteradament, aquest encontre esportiu és possible gràcies (en bona part) a Nelson Mandela, que amb la seua revolució pacífica contra la segregació racial va ajudat a democratitzar Sudàfrica. Certament que encara queden moltes dificultats per superar en aquest país, com la marginació, l’analfabetisme o la violència. Malgrat les mines de diamants que existeixen a Sudàfrica, hi ha una pobresa extrema, amb un índex d’atur del 24,5%, amb 5,7 milions de persones amb sida i amb milers de xiquets que sobreviuen demanant almoina al carrer. A més, al voltant de Johannesburg malviuen també 200.000 refugiats provinents de Zimbabwe, el Congo, Angola, Ruanda o Burundi, en unes condicions de misèria. Però amb tot, el fet que el Mundial puga celebrar-se en un país del Tercer Món, ja és tot un èxit. No sempre s’havia de disputar el Mundial a Europa o Amèrica! (segueix)
En mig d’un ambient de pobresa (hi ha milers de sudafricans que no tenen electricitat a casa, i per tant tampoc tenen televisió) m’ha escandalitzat el tema de les primes als jugadors de la Roja i d’altres seleccions que participen en aquesta concentració esportiva!
Tots sabem que els futbolistes de la selecció espanyola, no són precisament els qui més pateixen la crisi econòmica! El sou d’un jugador de futbol de primera divisió, és molt superior (però infinitament molt més!!) que la mitjana dels sous que cobren la majoria dels ciutadans espanyols. Perquè de tants zeros que hi ha al darrere d’un 2 o d’un 5, el jornal d’un jugador de futbol ens mareja! Els jugadors de la Roja, no són, ni molt menys mileuristes!!
Per això mateix he trobat desorbitada i exagerada, la xifra que pot embutxacar-se cada jugador en cas de guanyar el Mundial: ni més ni menys que 600.000 euros!! 600.000 euros en un mes!!! Algú ha pensat quants anys hauria de treballar una periodista de Mediterráneo per guanyar 600.000 euros? O un infermer de l’Hospital General de Castelló? O quantes vides (no m’ho imagine en anys!!) hauria de treballar un llaurador amb unes hectàrees de tarongers a Almenara o Xilxes? O un mestre de Benassal, Eslida o Vinaròs? Ens hem parat a pensar què significa guanyar 600.000 euros en 30 dies? Això vol dir que els 23 futbolistes convocats rebran pràcticament 14 milions d’euros!!
A l’Estat espanyol (i a d’altres països del món) estem vivint un temps de crisi econòmica. Una crisi que es viu amb més dramatisme encara a Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud. Per això, unes primes amb una quantitat d’euros tan desorbitant, és un insult per a milers i milers de ciutadans, que veuen els seus sous congelats i que han d’aprendre a viure amb un nivell infinitament més baix, que el de qualsevol jugador de futbol de la Roja. Si tots hem de començar a canviar el nivell de vida que hem portat fins ara, per tal de poder fer front a la crisi econòmica, no haurien de fer també el mateix els futbolistes de la Roja, i la Federació Espanyola de Futbol? Quin exemple (amb unes primes tan desorbitades) poden donar uns personatges públics als nostres jóvens, davant el temps difícil que vivim?
L’austeritat i la frugalitat en la manera de viure, s’hauria de vore en tots els ciutadans, però més encara en les persones que més sobreïxen en el món de l’esport, la política o de l’espectacle. Com podem exigir als milers d’espanyols que no poden arribar a finals de mes (i que viuen amb un sou molt més baix que els de la Roja) solidaritat i esforç per tal d’eixir de la crisi, si els qui ixen en la primera pàgina dels mitjans de comunicació no ens són un exemple d’austeritat?
Crec que les primes a la selecció espanyola ens haurien de fer reflexionar a tots, començant per els mateixos jugadors, de cara a afrontar amb solidaritat, racionalitat i sentit comú la crisi econòmica. H
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dispensa, ja ho sé que no en tinc dret , tanmateix a la fotografia del teu bloc hi surten dues banderes espanyoles republicanes. No queden bé, perquè són espanyoles, i tant i fa que siguin republicanes. La república espanyola ja sabem què va fer i, a més a més, porta el color lila de Castella.
L’estat espanyol, sigui republicà o monàrquic, no hi cap a Catalunya. És l’imperi que ens sotmet. Ja s’ho faran els espanyols amb els seus règims polítics, cap d’ells ens portarà al nostre alliberament.
Salutacions i visca Catalunya lliure!