Ahir, després de dos anys sense poder acudir a cap manifestació -meniscos-, arribà el dia i l’hora de fer-ho. Havia quedat amb uns amics de l’Alcúdia. Vaig agafar el trem a Xeraco i uns minuts abans de les 18:00 arribava a València. El tren s’anà omplint-se de persones que la gran part anàvem al mateix: dir PROU A LA CORRUPCIÓ que s’ha instal.lat com si d’una moda es tractara al PV.
La primera sorpresa (i grata) fou trobar-me amb els dos amics Tonos (Tonet i Toni, de Benimodo i Puçol). Ens saludàrem i vaig anar a cercar la gent amb qui havia quedat. Ens trobàrem de seguida. Ara amb els mòbils qui no troba algú és perquè no vol (sempre podran haver-hi excepcions, però). I a les 18:05 -més o menys- ja ens tribàvem entre les més de 20.000 persones que anàrem a dir-li a Camps (i també als PSOE) que ja està bé riure-se’n a la cara, que haurien d’abandonar els escons -si els queda una miqueta de vergonya-, que ja està bé d’usar i abusar del càrrec públic, que estem fins els c…
La manifestació no avançava (era per la gentada que hi havia). Nosaltres arribàrem a pensar que era una concentració SOLAMENT. Però no. És que hi havia tanta gent que trigàrem 45 minuts per posar-nos en marxa els de la reraguarda de la manifestació. I a poc a poc, anàrem processonant cap a la Plaça de la Mare de Déu on es llegí el manifest de la convocatòria. I després d’aquesta participació crec que ens podem sentir més persones. Perquè (i això també és cert, ho vaig poder comprovar amb diverses telefonades) moltes i molts no estaven a València però sí amb el crit de guerra “NO A LA CORRUPCIÓ”.
Si voleu llegir una altra impressió sobre la manifestació d’ahir ho podeu fer a valenciadesperta.blogspot.com
PD: En el relat m’he oblidat citar l’amic Dani que també hi acudí. Us deixe alguna fotografia de la vesprada-nit d’ahir.
.. i encara hi ha qui diu (…) que va ser un fracàs, perquè amb la que està caiguent n’hi havia d’haver anat mig milió de persones… per a nosal3, que anàrem el 13 de juny, va ser un gran èxit, ara veurem què diuen els qui ens governen (ja han dit alguna cosa: esquerra radical, dimonis de punta… el de sempre vaja…).