Una de les característiques de la societat moderna és la longevitat en edat de la gran part dels seus membres. Fruit d’una més gran consciència del tipus d’alimentació i de la cura sanitària. Fàcilment trobes persones amb 80, 90 i inclús 100 anys. Però aquesta longevitat també ha dut noves malalties com és l’Alzheimer, molt característic de persones d’avançada edat.
I com no pot ser d’altra forma, amb més raó si de cas per ser un tret actual l’envelliment de la seua població, també es dóna aquesta malaltia. Per això és important prendre consciència i conéixer no sols les seues causes i conseqüències sinó també com posicionar-nos i donar solucions en el dia a dia a les persones del nostre entorn que la pateixen.
Encara no hi ha receptes màgiques que ho solucionen sí que els experts recomanen per tal de contrarestar o mitigar els efectes de la malaltia tenir cura de l’alimentació, rica en nutrients i variada, caminar tots els dies durant una hora, realitzar activitats tots els dies com escriure, copiar un llibre, fer mots encreuats, sodokus o sopa de lletres i, tal vegada el més important, parlar amb algú, xarrar, conversar. Evitar l’avorriment. Per a això el grau de participació de la família (espòs/a, fillls, néts…), que faciliten el calor humà que la persona que el pateix necessita encara que no sàpia ja reconéixer-lo, és una gran labor necessària i imprescindible. I no discutir amb el malalt mai, siga pel que siga. Somriure sempre, acollir sempre.
Açò ens duu que els curadors han de formar-se, estar preparats per a realitzar la tasca i comptar a la vegada amb ajudes externes, tant per a la formació com per al l’equilibri persoal del curador. I ací és on veiem que les institucions del govern que haurien d’assegurar i facilitar, mitjançant places en residències especialitzades per a aquells que ja no poden desenvolupar la seua habitual vida en la seua pròpia casa, com l’oferiment de cursos de formació o donar oxigen en les cures de cada dia, acollint el malalt unes hores al centre de dia.
Així mateix hem, com a societat d’enfortir i desenvolupar plenament la llei de deependència. I no sols aportant diner, que està bé, sinó proporcionant recursos i mitjans per tal d’atendre els malalts d’Alzheimer. D’acord a quin siga el seu grau. I certament ens hem de rebel.lar davant el pensament economista que el el medi rural són pocs i que cal optimitzar els recursos existents en llocs que renten més. tenim dret com qualsevol ciutadà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!