Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En temps dels moros fou una alqueria, que el rei Jaume I, el 9 de juny de 1238, la va donar al bisbe d’Osca, Vidal de Canellas, que l’havia ajudat en la conquesta de València. Després el mateix rei féu altres donacions del terme a diversos cavallers que també havien col.laborat en la Reconquesta. En 1242 posseïa l’indret el cavaller Miró de Ciutadella, després, i fins 1610 fou senyoriu de la família Artés, després passà al comte de Parcent, fins a l’abolició dels senyorius en 1804.

La parròquia d’Almàssera depengué d’Alboraia fins el segle XIV, en què sembla que es va independitzar, estant en litigi molts anys el dret del patronat. En 1699, per amenaçar ruïna la primitiva església, fou reconstruïda en estil xurrigueresc. En 1792 es començà a edificar un altre temple, al costat de l’anterior, acabat en la primera meitat del segle XIX. És molt espaiós, d’ordre compost, es va dedicar al Santíssim Sacrament. Es tancà al culte la vella església, en inaugurar-se la nova.

En l’actual parròquia es conserva una arqueta, amb la que el capellà duia les Sagrades Formes per tal d’aministrar el Viàtic a un malalt, que va caure al barranc de Carraixet, donant lloc a la poètica relació del prodigi conegut amb el nom del Milacre dels Peixets, esdevingut en 1352, que donà origen a la independència de la parròquia segons consta en documents posteriors.

El patró del poble és el Santíssim Sacrament. Per especial privilegi la festa de Corpus Christi se celebra el tercer diumenge d’agost.

PD: He fet servir la informació d’Arturo Llin Cháfer del full ALELUYA. La imatge és de Inma Roig-guiarte. Copyright