Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Encara que va colpejar la porta fortament i començà a cridar ningú pogué escoltar-lo. La majoria dels treballadors havien marxat a les seues cases i fora del refrigerador era impossible escoltar el que passava dins.

     Cinc hores després, i a punt de la mort, algú obrí la porta. Era el guàrdia de seguretat que hi entrà i l’en va rescatar.

     Joan preguntà al seu salvador com se li havia acudit obrir la porta si no era part de la seua rutina de treball i ell li va explicar: Duc treballant en aquesta empresa 35 anys; centenars de treballadors entren a la planta cada dia, però tu ets l’únic que em saluda al matí i s’acomiada de mi a la vesprada. La resta de treballadors em tracten com si fóra invisible. Avui, com cada dia, em vas dir el teu simple “hola” a l’entrada, però mai he escoltat el “fins demà”. Espere per aqueix “hola” i aqueix “fins demà” cada dia. Per a tu jo sóc algú i això m’alça cada dia. Quan no he escoltat el teu comiat, he sabut que quelcom t’havia passat… T’he buscat i t’hi he trobat.

     PD: Arreplegat a Santa Maria de Nassiu.