Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 de febrer de 2008
1 comentari

ALFARRASÍ

Continuant amb la sèrie que escriu
Arturo Llin Chàfer als fulls ALELUYA sobre les parròquies del nostre
Arquebisbat avui li ha tocat el torn a la d’Alfarrasí. Poble situat al centre
de la Vall d’Albaida,
al marge esquerre del riu Albaida, junt a la confluència amb el riu Clarià. La superfície
del terme no té altures importants. L’activitat industrial ha tingut un cert
desenvolupament als darrers anys, que ha motivat que la població haja anat
augmentant lentament. El poble està situat al marge esquerre del riu Albaida, l’antiga
carretera de València a Alacant travessa el poble. Actualment té uns 1.200 h.
La seua parroquia té com a titular Sant Jeroni i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Remei.

Probablement estigué habitada aquesta
població en temps antics, per haver-s’hi trobat objectes de ceràmica i monedes,
que no s’han pogut determinar a quina època pertanyien. En temps dels moros era
una alqueria, de la qual Jaume I féu donació, el 24 de maig de 1248, amb les
seues terres, a Domènec Guerrero, Gil d’Alarcó, Joan d’Agreda, Martí d’Agreda
i Martí del Rei. El seu primer senyor territorial fou Llorenç Rocafull. En 1522
tingué lloc en aquest territori una sanguinolenta batalla, durant les Germanies, que decidí el final d’aquesta disputa. Abans de quedar despoblat
en 1609, per l’expulsió dels moriscos, tenia 66 famílies. Fou repoblada en 1625. A mitjan segle XVIII
es vengué en pública subhasta, essent adquirit pel comte de Fuenclara. En la
guerra de la Independència,
en 1813, Alfarrasí fou ocupat pels francesos, establint-hi un destacament
militar.

Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic,
fins a 1542 depengué de Benigànim. En la reforma parroquial organitzada per l’arquebisbe
Jordi d’Àustria s’erigí en parròquia independent amb l’advocació de la la Verge Maria. Constava en aquell
moment de 24 cases de cristians nous. L’actual església parroquial, d’estil
corinti, i de notables proporcions, es començà a construir el 8 de setembre de
1763 i s’acabà el 3 de novembre de 1779. En 1819 es construí el vistós altar
major i quatre anys després l’artista Joaquim Oliet pintà el closca sobre el
presbiteri, els angles del creuer i els tres medallons. El campanar s’acabà d’edificar
en 1909. L’any que ve farà 100 anys.

Al segle XIX es construí als afores
del poble, l’ermita on es venera el Crist de l’Agonia, al que se li professa
gran devoció. També se celebren festes al patró Sant Roc, al Crist de l’Agonia
i a la Santísima Creu
en la segona quincena d’agost.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Nil Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.