Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Diumenge que ve estem cridats a les urnes molts milions de persones d’aquest Estat anomenat espanyol. Però, igual que durant anys i anys hi ha hagut uns 100.000 valencians que ens han exclòs del Parlament Valencià (per tenir la barrera del 5% imposada per aquell senyor de Sevilla anomenat Alfonso Guerra) els dos grans partits espanyols (igualets com dues gotes d’aigua en massa coses), enguany a Euskal Herria seran apartats de les urnes uns 150.000 bascos perquè un acord entre PP i PSOE deixarà una vegada més fora de la participació electoral aquests éssers humans (amb drets i deures com qualsevol altre… perquè no voldreu que pensem que hi ha "espanyols" de 1a i de 2a).
L’article publicat pel catedtràtic de filosofia a Girona, Josep M. Terricabras, Eleccions contaminades, al núm. 1.196 del setmanari EL TEMPS és molt escaient per a fer-nos reflexionar. Realment estem en una democràcia? Cada vegada ho dubte més. Ací teniu l’article:

Eleccions contaminades

L?acció conjunta
de PP, PSOE i jutges contra l?esquerra abertzale incòmoda no fa cap bon
servei a la democràcia. En relació amb la política basca ?deixo ara de
banda la política catalana?, les diferències reals entre els dos
partits espanyols són, de fet, insignificants: al capdavall, tots dos
volen un País Basc submís i reduït a comunidad autónoma. Res més que
això. Tant si criden i vomiten com si somriuen, tots dos partits
menyspreen la proposta d?Estatut del Parlament basc i accepten una
anomenada llei de partits escandalosa, perquè no és ni de partits, sinó
només de partit, feta expressament contra Batasuna. I si no, per què no
s?ha aplicat encara aquella llei contra Falange Espanyola, per exemple,
que és manifestament feixista, no perquè ho digui jo sinó perquè el
partit mateix ho vol ser i ho proclama?

La transició espanyola va consistir, lamentablement, en una amnèsia
col·lectiva i en un maquillatge general: des del rei fins al darrer,
els qui havien jurat els Principios del Movimiento ?el rei no ha jurat
la Constitució, només l?ha signada? han fet i remenat des de llavors, i
durant més de trenta anys, sense haver-se penedit de res. Ara, però,
resulta que ells i alguns altres s?han tornat llepafils de cop i es
declaren víctimes d?al·lèrgia política: si algú ha estat en una llista
de Batasuna, si és parent d?algú que hi ha estat o pot fer sospitar que
pensa com algun d?ells, ja està contaminat ?en diuen? per sempre més i
ho està de manera tan greu que no solament està corromput ell, sinó que
contamina la llista sencera. Resulta, doncs, que a Espanya, un feixista
pot continuar essent feixista i que qualsevol pinxo pot ser trànsfuga,
però que, en canvi, un que ha estat batasuno o que ho sembla, ja no pot
ser mai més res, és declarat políticament mort. No és violència això,
no és violència radical?

Les llistes basques han estat esporgades de noms de persones que no
han comès cap delicte, que no són acusades de res, que no han estat
legalment condemnades per cap jutge. Aquestes persones ho poden fer tot
llevat de presentar-se a les eleccions, que és un dret garantit ?o no??
per la Constitució. És ben clar que s?ha comès un atemptat contra la
democràcia més elemental. Espanya ha passat a ser una monarquia
bananera. Això fa un mal terrible a la vida col·lectiva: d?una banda,
perquè imposa un concepte de democràcia oligàrquica en què uns quants
decideixen sobre allò que poden fer, o no, milers i milers de persones,
que no podran votar a qui voldrien; d?una altra, enterra a gran
profunditat el virus de discòrdies posteriors. Són aquests vents els
que anuncien les futures tempestats.

No entendre que la democràcia es basa en la recerca permanent
d?acords i solucions és no entendre de què va la democràcia. I això és
el que passa.

Filòsof (Universitat de Girona)