Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Continuant i aprofitant que la baixa laboral em permet
llegir més que el que acostume en període laboral, avui us duc el darrer llibre
que he llegit. Es tracta de La saviesa encerclada. L’educació i
l’ensenyament en un món desbordat, de Joaquim Sala i Pujolràs, Edicions de
L’Albí, Berga, 2007.
Primer us en faig cinc cèntims sobre l’autor: Joaquim Sala i Pujolràs és fill
de Centelles (Osona) i ha estat professor de filosofia a Berga des de l’any 1979. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1977, i feliçment jubilat des de fa pocs anys (per edat). La saviesa encerclada és la seua tercera obra publicada.

El llibre és una mena de carta a una exalumna que troba fortuïtament en una llibreria. Dalila és el seu nom. I el llibre és una “reflexió en veu alta sobre l’estat de salut de l’ensenyament i de l’educació dins de l’era electrònica i en el marc de la inquietant globalització.” El llibre té una Presentació i una Bibliografia al final. I el títol d’alguns dels seus capítols és:

El treball: càstig o benedicció?

Debilitats de l’ensenyament actual

L’ombra de Rousseau

Progrés privatitzat i riscos públics

Actualitat de la saviesa i la filosofia

L’ensenyament i l’educació en el punt de mira, etc.

Ací teniu un fragment triat a l’atzar:

Sóc del parer, Dalila, que la filosofia en la seva modalitat pràctica posseeix una dimensió de teràpia per sobreviure, o almenys per viure més sanament i feliç: “agafar-se la vida amb filosofia”, és una dita popular que ja en l’època hel.lenística va ser expressada i plasmada sàviament per estoics, epicurs i d’altres corrents, i que els va permetre existir malgrat la descomposició de la Polis o estat. Igual avui, aquella saviesa condensada, esporgada dels seus elements de l’època, posseeix plena vigència i pot desafiar aquest món de pampallugues electròniques, que rodola al límit dels desequilibris tot provocant -res més i no altra cosa- sensacions fortes. (OC, pàg. 221)