Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
14 de maig de 2009
0 comentaris
Al voltant de la crisi
Sant Víctor i la Mare de Déu de Gràcia
La reflexió sobre la crisi econòmica està descobrint-nos, per si ho ignoràvem, molts ressorts i implicacions que trenen la sort dels uns amb els altres. En primer lloc, que ningú no queda al marge de la desfeta si així es pot qualificar; i en segon lloc, la cridada anguniosa dels forts a les polítiques socials econòmiques dels Estats per tal que financien amb el diner de tots i amb mesures generoses perquè les seues empreses seguesquen alenant amb manxa de recuperació i de més riquesa. I ara llegim aquest relat sobre la insolidaritat de la granja:
Un ratolí, mirant per un forat a la paret va veure un granger i la seua esposa obrint un paquet. Pensà: quin menjar pot haver-hi? Quedà horroritzat quan descobrí que era una trampa per a ratolins.
Va anar corrent al pati de la granja, congregà a tots els animals i el va cridar:
“Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!”.
La gallina que estava cloquejant i escarbant, aixecà el cap i digué:
“Disculpe, senyor ratolí, jo entenc que és un gran problema per a vosté, però a mi no em perjudica en res, amb mi no va”.
El ratolí s’arribà fins al corder, un poquet dur d’orella, i li digué:
“Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!”.
La resposta encoratjadora del corder va ser:
“Disculpe, senyor ratolí, no h ha res que jo puga fer, solament resar per vosté. Quede’s tranquil, que serà recordat en les meues oracions”.
El ratolí s’adreçà aleshores a la vaca amb la mateixa prèdica i la vaca li digué:
“Però estic jo en perill? Pense que no”.
Aleshores el ratolí tornà a casa, preocupat i abatut per com encarar la circumstància de la ratera del granger. Impossible conciliar el son!. Quan estava entre aquell no viure d’aquella nit toledana s’escoltà un aldarull, com el d’una ratera atrapant la seua víctima. La dona del granger corregué a veure què havia atrapat.
En l’obscuritat, ella no va vore que la ratera havia atrapat la cua d’una serp verinosa. La serp picà la dona. El granger se l’endugué a l’hospital immediatament. Uns dies després ella tornà amb febre.
Tot el món sap que per tal d’alimer algú amb febre, res millor que una sopa. El granger agafà el ganivet i va anar a cercar el principal ingredient: la gallina. Com la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns anarem a visitar-la.
Per tal de donar-los de menjar, el granger matà el corder. La dona no millorà i acabà morint. El granger, aleshores, sacrificà la vaca a l’escoxador per tal de cobrir les despeses del funeral.
La pròxima vegada que escoltes que algú té un problema i cregues que com no és el teu no has de posar-li atenció, pensa-ho dues vegades.
PD: És una versió lliure i al valencià d’un text anònim que he trobat per casa. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
VERIFICAR.NET
A Sense categoria
Un titular de premsa
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!